La part fosca

Canvi generacional

Estem en un moment de canvi generacional, un canvi qualitatiu i de valors,... fa dies que li dono voltes i finalment he trobat la forma de saber si una persona és de la meva generació o de la nova que puja:

"Observa com un grup d'adults i nens/es actuen, quan entren en un metro, tren, sala d'espera, etc., davant d'un seien buit, qui seurà? El nen/a o l'adult?"

Hi ha pares que, quan van a qualsevol lloc, busquen desesperadament un seient per a que segui el seu fill/a abans de seure ells o els avis o qualsevol altra persona més gran que els nens. Creuen que un nen no pot estar de peu, no pot cansar-se, potser és que no volen dir NO al seu fill/a quan demani de seure? 

On podem anar a parar si no ensenyem als infants a que acceptin un NO com a resposta? Què creieu? Us dono unes quantes opcions:

- A que es creguin que són els més importants del món, que no cal tenir en compte als altres,.. (uff, si algun dia els fan una crítica a la feina, faran un rebaqueria?)

- A no tenir cura de les persones més grans que ells, ja que han après a que només els petits han de passar davant (quan ells siguin grans i vagin cansats, amb mal als peus, hauran de deixar seure als seus fills/es que no els ho agrairan mai).

- A no enfrontar-se a una cosa que no els agrada, sempre els han dit que sí al que volien, tindran recursos de cara a la frustració?

- A no actuar, els pares els ho preparen tot, ells vetllen que estiguin protegits (podran fer una vida sense tenir el vincle parental present a totes hores?).

Sí, sí, sí,... però quan són més petits el més fàcil és que seguin i que juguin amb el mòbil fins l'altra parada, no val parlar, jugar o explicar-se les coses. 

Quan veig  algú que deixa seure un nen abans que una persona gran, sé que ja no forma part de la meva generació, sinó de la que no educa en valors als seus fills/es i que després critica molt als adolescents que pugen,...  no serà que els adolescents són fruits de les actituds que els han ensenyat els pares?

#ahilodejo