Tothom el va mirar en silenci, sorpresos per aquella resposta. Vam mirar la parella que fins fa uns moments jugaven alegrament amb una nena petita. L'Adéle va mirar al terra i els altres tambe van desviar la mirada.
- Quim, ja saps perque no- va dir l'Oliver ho va dir seriós, els seus ulls reflectien una tristesa fora del comú.
Pocs sabien el perquè, tan sols jo, en Carles, en Quim i l'Adéle. Aquella nena que es mirava aquella situació amb cara divertida no era la primera filla de l'Oliver i l'Adéle. Feia uns dotze mesos ho havien intentat. Havien triat el nom el mateix dia que havien sabut que era una nena, però, dos setmanes despres van anunciar que el feto havia mort. Aquella filla que mai va existir es deia Júlia.
- Perdó, perdó- va contestar despreocupat.
El sopar va continuar. En Geri havia acavat i ara jugava a ser un avió per tot el saló.
- I vosaltres no us heu plantejat de tenir un fill?- l'Eva es va dirigir cap a nosaltres.
-Dons...
-No- en Carles em va tallar abans que pogues acabar.
M'el vaig mirar però ell no em va mirar a mi. Ho haviem intentat moltes vegades pero res. Em pregunto perque ho ha dit.
- Adriana, i tu que? No has dit res des de que ens hem entaulat.- l'Adéle la mirava ilusionada.
Ella em va mirar, pero va ser una mirada fugaç, de seguida va girar el cap.
-Estic bé merci.
-No ho està, està fatal perquè encara te remordiments de quan li vas trencar el cor.- va escupir Quim dirigint-se a mi.
YOU ARE READING
LA CELEBRACIÓ
RandomL' Anna ha decidit organitzar un sopar i altres activitats per celebrar el neixement de la filla de dos dels seus amics amb tot el grup. Ferides mal tencades, records dolorosos, aixó no va ser ni serà un sopar feliç, o si...
