T'he oblidat

Pròleg

Fa cinc anys que la Lia va viure un dels pitjors moments de la seva vida, en el que havia de ser el seu millor estiu. Per tant, fa quatre anys que va acabar segon de batxillerat i va decidir que ho deixava tot i marxava a buscar el seu somni. Aquell que no tothom coneixia.

Durant anys havia dit a la seva família, amics i professors que tenia molt clar que volia estudiar i dedicar-se tota la seva vida. Volia estudiar educació i poder educar les futures generacions. Però només ella sabia el secret que guardava a dins. És clar que li agradaven els infants i que no li faria res dedicar-se amb cor i ànima a ells, però no era la seva vocació.

Ella sempre havia sigut música. I volia lluitar per aconseguir omplir els carrers de melodies amb la seva firma, com aquelles que durant anys s'havien quedat tancades en les parets de la seva petita habitació d'un poble allunyat de tot. De tot el que ella tenia ganes de viure.

Per això havia volat de casa. Va fer la selectivitat i decidida va entrar al millor conservatori del país. Aquest últim fet havia agafat per sorpresa a tot el seu entorn, perquè fins que no havia rebut la carta on la felicitaven no ho havia explicat a ningú.

Ara portava quatre anys formant-se i cada vegada domina més aquest món. Però, què n'és de la seva vida privada?

Fa cinc anys plorava pel Biel, que l'havia enganyat amb la mateixa noia que la seva anterior parella. Durant la seva separació va rebre el recolzament de les seves millors amigues i el seu millor amic, a més va aparèixer el Roger que va fer-li evadir les penes.

Què haurà passat amb el Roger? Què va passar durant aquells dies junts al seu poble després d'incomptables petons? Tornarà a estar enamorada? Haurà oblidat al Biel, o en canvi, tornarà a ser ell el que ara omple el seu cor?

La Gal·la en canvi, després de mesos d'indecisió per no saber que estudiar va decidir agafar-se un any sabàtic viatjant pel món i ajudant als que més ho necessitaven. En un d'aquests viatges va enamorar-se del país i va decidir allargar la seva estada allà. Un altre idioma i un lloc desconegut no van ser un impediment per posar-se a estudiar, i dos anys després ja s'havia tret un curset de treball social, per fi havia trobat allò que realment l'omplia. Mesos més tard va decidir continuar el seu viatge i traslladar-se a Anglaterra, això l'apropava més a la seva família i amics. Va trobar feina i un petit estudi on viure.

Ara la seva vida es mou entorn els carrers grisos d'un poblet a prop de Londres, on treballa en una casa d'acollida per infants que malauradament no tenen família. Això li omple de vida el cor i fa que s'oblidi de la llunyania dels seus éssers estimats.

És quan torna a casa quan realment sent la soledat. O és que potser no n'està tant, de sola? Han sabut mantenir una relació a distància ella i l'Arnau? O és que ell continua al seu costat?

T'he oblidat, o potser encara no...