T'he oblidat

7 - MARE

Abans de començar us poso en avís perquè pugueu entendre perfectament el capítol. Tot el que està posat en present passa aquest mateix dia, ens situem a un dimarts de la setmana abans de Nadal (així també ubiqueu on ens situem temporalment). La part que està en passat són els pensaments que la Gal·la té del seu passat, per tant això ja ho ha viscut i simplement ho recorda. Ara ja tot dit, endavant!

GAL·LA:

M'acaricio la panxa on encara no és visible que una vida s'estigui formant a dins. Durant aquests dies, sentiments molt contradictoris entre ells han estat voltant dins meu. Serè capaç de ser una bona mare, de donar-li el millor? Sóc massa jove, potser? Sabré educar-lo adequadament? Tinc molts dubtes, i milions de situacions volten per la meva ment. Fent els càlculs més o menys he pogut saber que el final de l'embaràs serà a meitats d'estiu. Per tant, hauré de decidir si serà millor quedar-me aquí a Anglaterra o tornar al poble durant un temps, però per això encara queden bastants dies.

Estic tranquil·la perquè d'aquí a una setmana, quan torni a casa per passar les festes, la panxa continuarà més o menys igual de plana i serà fàcil amagar-la. Els vòmits o marejos que m'acompanyen durant alguns matins seran més complicats de fer-los passar desapercebuts per la meva família.

Vull tenir aclarit el tema de la paternitat abans d'agafar el vol que tinc reservat des de fa uns quants mesos, per si em calgués parlar seriosament amb l'Arnau. Per tant, la missió d'avui és anar a parlar amb l'altre possible pare.

Després de passar els, ara ja, deu minuts reglamentaris davant la tassa del vàter, em disposo a rentar les dents i entrar a la dutxa per afrontar amb forces aquest dimarts. Em poso una camisa negra que acompanyo amb uns texans i aprofito per posar-me unes botes calentes amb una mica de taló. Em preparo un iogurt amb fruits rojos naturals i no me n'oblido de les vitamines necessàries durant l'embaràs.

A les vuit ja estic a punt, dono menjar a la Cora i acabo de recollir una mica la casa que ara mateix està plena de coses referides a la maternitat. Les estanteries amb les meves lectures preferides, en tots idiomes i de diversos temes ha donat pas a una gran col·lecció de llibres, revistes i articles amb dones embarassades, recents nascuts i infants com a temes principals i imatge de portada. Per no parlar del meu mòbil, on la Lia i l'Aitana no han tardat en fer un grup de WhatsApp anomenat "TeamBaby" on envien cada notícia o curiositat important sobre aquest tema que ara mateix és el nostre centre. A més, ja han començat a passar imatges sobre productes infantils que d'aquí uns mesos seran necessaris en aquesta casa, omplint-me del tot la galeria fotogràfica. No és estrany que en agafar el mòbil, per primera vegada al dia després de més d'una hora ja desperta, em trobi amb els missatges de les meves amigues preguntant-me com estic i com he passat la nit. Responc amb brevetat i surto de casa dirigint-me a l'escola infantil.

Durant el camí poso atenció en cada passa que faig, ahir va nevar molt i van prohibir tota activitat fora de casa però ara els carrers ja estan nets i fora de perill. Passant per davant la porta d'una casa a prop de la meva veig a la meva veïna sortint amb força complicacions, porta un cotxet, que amb prou feines passa per l'entrada, amb un nadó que va néixer fa dues setmanes i que ara reclama a la seva mare. Dues nenes ben pentinades, vestides igual i amb una trena pèl-roja ben llarga s'esperen pacientment a que la seva mare enfili el camí, quan em veuen em saluden amb la mà i amb una rialla immensa a la cara malgrat les hores que són. No ho puc evitar i m'acosto a la família, les ulleres que la dona porta sota els ulls i els crits del recent nascut em donen l'empenta suficient per fer-li la oferta que he pensat en veure la situació fa uns minuts. La mare accepta ràpidament i em dona mil vegades les gràcies mentre em convida a l'hora del te d'aquí unes hores.

Amb les dues bessones agafades a les mans i cantant qualsevol cançó infantil que elles ja han après arribem a l'escola, les acompanyo a la classe i finalment em dirigeixo a la meva oficina. L'escola no és molt gran, està adaptada a les necessitats d'aquest petit poble. Dins d'ella també es troben les oficines dedicades a la infància com la meva, per això passo gran part del meu temps laboral envoltada pels infants del poble i ajudant als dos mestres que formen l'escola, en Dan i la Rose.

...

Aprofito l'estona de dinar per anar a veure al Ben. El Ben va ajudar-me a treure'm una mica del cap a l'Arnau, tot i que des del principi vaig saber que no ho aconseguiria. Van ser moltes les hores que va fer-me riure i va treure'm fins i tot els secrets més amagats, va aconseguir conèixer-me a la perfecció en poques setmanes. Jo no buscava una relació sentimental i li vaig deixar clar a la nostra tercera quedada, ell em va dir que tampoc. Alguns petons i carícies van caure, però només vam anar al llit dues vegades. L'última després del retorn de l'Arnau, necessitava treure-me'l del cap altre cop tot i que l'anterior intent havia estat fallit, mai es perd res provant-ho. Aquella nit vaig perdre el control, vaig beure bastant i no vaig controlar els meus actes en dir-li a l'home que tenia al davant que el necessitava. Notar l'olor enganxada de l'Arnau a tot arreu m'estava tornant boja, portava una setmana sentint el seu perfum de sempre a la meva roba, als meus llençols, a casa meva, vaig rentar-ho tot, vaig canviar l'ambientador però ell es continuava sentint. Entrava a la meva habitació i encara el veia estirat mentre dormia, o mirant-me somrient. Mentre em pentinava al bany m'imaginava a través del mirall com m'acariciava l'esquena i em deixava un petó al coll, i mentre feia el sopar recordava els seus braços envoltant-me per darrere amb la Cora als nostres peus.

Al matí següent, després de passar la nit amb el Ben, em vaig despertar bastant cansada i marejada, la ressaca estava present al meu cos. Vaig donar-me uns quants cops al cap amb el palmell de la mà després d'haver-me rentat la cara i vaig prometre'm que no tornaria a passar, ni el beure massa ni el tornar a estar al mateix llit amb el Ben. Oblidar a l'Arnau havia de ser cosa únicament meva. Vaig vestir-me ràpidament i ni tant sols vaig menjar-me les torrades que el noi m'havia preparat per esmorzar excusant-me que tenia una reunió important i que arribava tard. Uns dies després, havent-li rebutjat diverses ofertes, vaig avisar-lo que prendria distància en la nostra relació, necessitava temps per a mi, sola.

Ara, després de més d'un mes, torno a ser davant de casa seva. Quan m'obra la porta sembla sorprès però ràpidament m'estira cap a ell i m'abraça. Em fa passar cap a dins l'habitatge amb un somriure a la cara, quan pregunta a que és deguda la meva visita dubto en que contestar-li però els pocs minuts que em queden per tornar a la feina fan que sigui directa.

- Ben, podria estar embarassada... i... – el fet de poder-li parlar en català em facilita bastant les coses, potser per això va ser fàcil començar una relació d'amistat amb ell i entendre'ns bé. En Ben va passar diversos anys de la seva adolescència vivint a Girona però va decidir tornar a la seva terra un cop acabats els estudis.

- Gal·la, no crec que això sigui possible... – diu deixant veure el seu accent anglès.

- Però... no vam prendre precaucions la última vegada que... bé, realment no ho recordo...

- Anaves bastant malament, és cert. Però no pot ser.

- N'estàs segur?

- Del tot. Tinc un problema que em prohibeix ser pare. – la meva cara és de sorpresa absoluta i em limito a acaricia el seu rostre. – No et compadeixis de mi, mai he pensat que la paternitat fos per mi. Però, ara explica'm aquesta bona notícia! Felicitats bonica!

Surto amb un somriure de casa seva i amb una preocupació menys, ara està clar qui és el pare. Però ara em tocarà afrontar-me a ell.

...

La jornada laboral s'acaba i jo torno cap a casa envoltada amb les rialles i les explicacions del que han fet durant el dia les dues nenes. Les seves manetes gelades s'agafen a mi i m'imagino aquesta escena d'aquí uns anys amb el meu propi fill o filla. La seva mare ens rep amb un te ben calent i la casa en perfecta calma. El nen dorm dins d'un cabàs a prop de la llar de foc i les nenes pugen a jugar a la seva habitació. Dins la confiança que m'ofereix la meva veïna li explico la meva notícia i emprenem una conversa que em servirà pels propers mesos. Per la meva aventura com a mare.