Agafas la veu que imploras
i jo, taciturn com gos al cel,
mut, cridant pels ulls,
no se com fer-ho perque ho vegis.
Aquestes ungles fosques no volen blaves.
I la llum, luxe, tampoc.
Foscor, això volen els nostres.
Sense lluna i sense sol, ennuvolada pell.
Travessada per pluja potser, peró no tempesta.
Dits, tendresa?
Dits, MARTIRI.
