Vaig arribar a la suposada casa d'acollida, tot era estrany, una petita casa , vella, però força acollidora. Els agents de la policia em van acompanyar fins a dins, a la porta m'esperaven els pares. La mare era una noia amb el cabell ros, ulls verds i un extravagant somriure, d'altra banda, el pare era un home robust, de pell morena, ulls marrons i no semblava gaire simpàtic, sobtadament la mare va fer un crit i va baixar per les escales la meva suposada germana, no em podia creure el que estava veient, era la Mariona, si, la nena que m'humiliava dia a dia a l'escola, la que em feia la vida impossible. En aquell instant l'únic que volia era desaparéixer. Al veure'm, a la Mariona se li va caure la cara de vergonya, al igual que jo, no sabia que dir-me, la Mariona sense el seu grup d'amigues recolzant-la no era absolutament res. Muda, sense cap paraula a la boca vaig anar a la meva habitació, tot el que m'estava passant era surrealista, vaig recaure en un mar de llàgrimes.
———————————————————————-
YOU ARE READING
INSOSTENIBLE
Teen FictionUna tràgica història d'una nena adolescent amb una llarga vida per davant.
