Era ple mes d'agost, em vaig despertar suant, em feia vergonya baixar al pis de baix, havia quedat en ridícul la nit anterior. Sobtadament algú va picar a la porta, era la Mariona, sense preguntar va entrar i es va asseure sobre el llit.
Primerament es va disculpar per tot el mal que m'havia causat, i seguidament em va preguntar pel meu passat i per com havia arribat a casa seva. Després de la llarga xerrada vam acabar plorant les dues, mai ens havíem arribat a conèixer l'una a l'altra, simplement ens jutjàvem pel que semblàvem no pel que érem. En el fons la Mariona, em va demostrar que era una persona comprensiva i sensible. Vam baixar a la cuina , l'Anna i l'Ignasi, el meu pare d'acollida, ens havien preparat un exquisit esmorzar. Ens vam vestir i vam anar a passejar al Tobby, el gos. Al tornar a casa, l'Anna i l' Ignasi ens estaven esperant al cotxe per anar a dinar al restaurant. Per la tarda vam anar al centre comercial i a la gelateria, quan vam tornar a casa ja era fosc. La Mariona i jo vam fer-nos un bany a la fresca piscina i quan vam sortir ja estava el sopar a taula.
Vaig donar-me conta que tot estava canviant, de que ja començava a conéixer el que era la felicitat. La familia és un gran tresor, sentia que cada cop encaixava més, que m'estimaven.
———————————————————————
YOU ARE READING
INSOSTENIBLE
Teen FictionUna tràgica història d'una nena adolescent amb una llarga vida per davant.
