T'he oblidat

14 - ENHORABONA

GAL·LA:

15 d'abril, avui complim les vint-i-cinc setmanes d'embaràs. L'Arnau espera impacient al meu costat, tenim ganes de saber si d'aquí a uns mesos el nostre cor estarà ple de rialles d'una nena o d'un nen. Realment encara no sé com ens organitzarem, ni tan sols ens ho hem plantejat. Ell va d'aquí cap allà deixant-se el sou en els bitllets d'avió i les nits d'hotel, em vaig cansar d'insistir en què es quedés a casa meva la tercera vegada que va venir a veure'm. A veure'ns, al seu fill o filla i a mi. Aquell cop vaig insistir menys, una sola vegada només, però la resposta no va sortir de la seva boca. Ell només es va limitar a abaixar el cap i l'Evelyn, l'anglesa de cabells negres i ulls clars, va ser la que va respondre. Van passar els quatre dies junts en una petita casa que havien llogat, almenys ella no ens va acompanyar durant el procediment de les nostres visites mèdiques, tot i esperar-se a la cafeteria del mateix hospital. He d'acceptar, malgrat tot, que em va molestar una mica. Des d'aquell dia no l'he tornat a veure, a ella, però tampoc he reiterat en la meva proposta.

Ja és el segon cop que ens esperem en la mateixa sala d'hospital nerviosos i il·lusionats pel mateix motiu, ja que fa cosa d'un mes no es va voler deixar veure, i tot i que ens van dir que podíem tornar la setmana vinent, no havíem aconseguit quadrar els horaris fins avui.

- Encara que no t'ho creguis, això m'està fent millorar el meu anglès. – riu nerviós mentre parla, sé que fa estona que pensava com tallar aquest silenci, que malauradament, és una mica incòmode. No tinc temps a contestar-li quan una parella d'ancians s'acosta a nosaltres i ens felicita. Marxen contents i amb les mans agafades després d'explicar-nos com han sigut padrins per setè cop fa només tres dies. La meva vista es queda fixa en les seves mans fins que desapareixen del meu camp de visió, la meva ment i pensament tiren enrere. Com hem arribat en aquest punt? En el punt de no saber ni que dir-nos? Recordo, fa cinc anys, l'antic Arnau i l'antiga Gal·la. No podíem estar separats, vam viure uns anys magnífics, primer com a millors amics i més tard com a parella. I ara? Ara s'ha fos tot. Ara només ens lliga una vida. Només, com si fos poca cosa i no tinguéssim cap responsabilitat sobre aquesta. Ara només serem el pare i la mare d'una criatura, un pare i una mare que en aquest instant no saben ni que dir-se i que viuen separats per més de mil cinc-cents quilòmetres, incloent-hi un toll d'aigua.

M'aixeco acariciant-me la ja notable panxa des de fa més d'un mes quan la doctora ens crida. El procediment és el mateix que en les anteriors visites, tant les que he vingut sola com les que l'Arnau m'ha acompanyat.

Abans de l'anhelat moment ens explica que el nadó ja té pestanyes i que el color dels seus ulls es comença a definir, tot i que aquest pot canviar fins passades les primeres setmanes de vida. No puc evitar imaginar-me com serà i a qui s'assemblarà. Tant el pare com jo, ens sorprenem quan ens anuncia que ja és molt possible que senti els sorolls i la música de l'exterior, així com la nostra veu o sons.

Li explico que fa unes setmanes vaig començar a notar els seus moviments acompanyats de petites puntades, l'Arnau somriu recordant-ho, ja que li vaig trucar tota emocionada i vaig notar com ell també ho feia a l'altra banda del telèfon. Després de donar-me uns quants consells sobre com col·locar-me per evitar dolors i malestar passem a la llitera.

I quan sento els batecs del seu cor inundar la sala amb força les llàgrimes em tornen a relliscar galtes avall, i és que durant les setmanes que portem d'embaràs no he pogut evitar emocionar-me en totes les visites en aquest punt.

Durant l'ecografia la doctora ens diu que pesa uns sis-cents grams i que mesura uns trenta centímetres, tot dins dels estàndards. I finalment arriba el moment, l'Arnau acaba d'eixugar-me les llàgrimes que quedaven al meu rostre i m'agafa fort les mans. I sense deixar d'escoltar els seus batecs sabem el que serà.

- It's a girl! Congratulations!

...

Davant del mirall passejo les mans pel meu ventre, una nena. Durant els quinze minuts en cotxe hem parlat sobre els possibles noms que ens podrien agradar, però crec que costarà bastant prendre aquesta important decisió. Moments abans d'obrir la porta del cotxe per poder entrar a casa, moments abans que l'Arnau tornes a l'hotel, hem decidit fer una llista per separat dels noms que més ens agraden i posar-la en comú d'aquí a unes setmanes quan jo viatgi al poble.

Miro el meu cos, és totalment diferent de com era fa uns mesos. M'agrada sentir i veure la que diuen que és la corba de la vida i de la felicitat, però al mateix temps em sento maldestre i em canso fàcilment i de seguida. He augmentat notablement de pes, segons el que m'han dit avui, una mica més de vuit quilos.

M'aconsello mentalment deixar de pensar en els canvis que dia rere dia s'efectuen en el meu cos i agafo la crema hidratant per fer desaparèixer la picor que fa unes setmanes m'acompanya. Abaixo el cap quan sento la càlida i suau carícia de la Cora entre les meves cames.

- Tindràs una germaneta, vida. Ara hem de triar el nom, m'ajudes? – No puc evitar dir-li, però somric quan veig que ella em segueix fins a l'escriptori on agafo tot el necessari per fer la llista i m'assec al sofà. Allargant el braç agafo el llibre que la Lia i l'Aitana van insistir a regalar-me. Un llibre amb més de tres-centes pàgines i mil noms. Un llibre del qual ha de sortir el nom de la meva filla.

I fins aquí un altre capítol! Un dels més importants en la vida de la Gal·la i l'Arnau! Ara només falta trobar-li nom a la nena... M'ajudeu? Accepto les vostres propostes o consells, que vaig una mica perduda.

Moltes gràcies per les vostres visualitzacions! M'he adonat que cada cop sou més els que aneu llegint, però la majoria sou lectors fantasmes. Us entenc... Fa molts anys que estic en aquesta plataforma i fins que no em vaig animar a escriure no vaig saber la felicitat que dona una sola estrelleta o un comentari, sigui positiu, una crítica o tant sols una pregunta o una emoticona. Ara, cada vegada que llegeixo intento donar i expressar la meva opinió o almenys valorar la feina que ha fet la persona que hi ha a l'altra banda de la pantalla. Per tant, us animo a que comenteu i sigueu partícips de tot això. Penseu que podeu formar part de la redacció d'aquesta història a partir dels vostres comentaris, recomanacions o suposicions, i jo estaré encantada de poder afegir tot allò que vulgueu!

Finalment, espero que tot això que llegiu us estigui agradant.

Per cert, molta sort a tots aquells que esteu estudiant per la selectivitat o bé teniu exàmens finals! L'estiu ja està a la cantonada!

Lia.