Estimem el nostre planeta

Parte 1 MARE TERRA

Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Sophie, i la seua gossa bulldog francesa que li deien Bel·la. A les dos els agradava molt investigar llocs desconeguts per tot arreu.

Un dia caminant van trobar una senda molt bonica que acabava al mar. A l'arribar a aquest lloc que pareixia màgic ple de llum i colors de tota classe, va escoltar uns sorolls que mai abans havia escoltat i que la van sorprendre molt. La seua gossa va començar a lladrar al veure moure's alguna cosa estranya a l'aigua. Van pensar que possiblement seria un peix o altre animal marí, però els moviments i sorolls que produïa aquella espècie no l'havien escoltat mai. Era com una espècie de plor, de tristesa o com si demanaren ajuda.

Es van apropar i els seus ulls no podien creure el que estaven veient, era com un somni; Hi havien uns cabells llargs i brillants amb moviment, eixuts a pesar d'estar mullants a l'aigua, i una cua de peix enorme, de colors molt variats i que reflectaven amb la llum del sol. També és podia observar una esquena nua i una veu que ens convidava a acompanyar-la, del so tan bonic que produïa.

En veure-les tan a prop, aquell ser tan meravellós es va espantar, ja que tant la gossa com la xiqueta, eren desconegudes per a ella, i no sabia si eren perilloses com molts altres humans.

A poc a poc va començar a agafar confiança i els va contar el que estava succeint:

- Hola humana i el seu animalet. M'agradaria contar-vos el que esta passant. Des de ja fa molt de temps els humans no són conscients del perill que correguem tots els que vivim al mar. Les vostres bosses i altres utensilis de plàstic i el vostre consum excessiu, fan que a la nostra casa, el mar, arriben tota mena d'objectes que ens fan malaltir o morir. Molts dels meus amics i amigues s'han quedat atrapats amb les vostre xarxes, i el nostre menjar queda contaminat. Les platges cada vegada están més brutes i nosaltres ja no podem fer-nos càrrec de la vostra irresponsabilitat. Ho poseu fi a aquesta bogeria o tindrem que prendre cartes amb l'assumpte.

Amb el mal sabor de boca, Sophie i la seua companya d'aventures, se'n van anar a casa pensant en tot el que aquella sirena els havia contat. No havia imaginat que els humans pogueren fer tant de mal. Sophie va intentar fer entendre a tota la gent del seu poble el que estava ocorreguent, però les persones continuaven amb les mateixes.

Amb l'arribada de l'estiu i les freqüents visites a la platja, tots els éssers vius del mar, van aprofitar per a donar una lliçó a tots aquells que van ignorar les seues paraules.

Cansats de tanta injustícia i indiferència, amb la seua cua i aletes, van crear una ona gegant on predominava tota aquell fem que havia arribat a l'aigua. Tots els que estaven a la platja i els de les cases properes van viure en primera persona el que els animals i plantes marines viuen per la nostra culpa.

Plens de plàstic i contaminació, els veïns van buscar a Sophie i a la seua gossa per demanar-los disculpes i dir-los que per favor parlaren amb la seua amiga la sirena, que ja s'havien adonat de la gravetat de l'assumpte i volien que les coses canviaren.

Amb tota la felicitat del món, Sophie i Be·la van anar a buscar a la sirena, i en comunicar-li la notícia es va posar la mar de contenta i van començar mans a l'obra, per fer d'aquest un món millor, posant en practica la regla de les tres R entre altres coses.

A poc a poc, amb treball i esperança, es pot aconseguir tot, i el que pareixia impossible es va fer realitat, aconseguint de nou un món on tots i totes vivim amb harmonia, feliços i respectuosos amb tot el que ens envolta.