La gent buscava pel carrer com ho fan els pardals al principi de la primavera troços d'arbre per a construïr nius, però ells, aliment. Bé era aliment psicològic o aliment de menjar. És agradable per a ells fer de l'existència d'uns una macabre vida; una vida que mai ningú ha desitjat tindre. El menjar... bó, necessiten alguna cosa per a subsistir, oi?
Però la nostra història comença amb tres dones que es coneguen en un bar, una nit de falles, la nit de la cremà; el foc ballant amb els fums, les esteles iluminant-les... Una nit que mai oblidaran. Què va passar ante noctem ignis?
El foc que abraça la joventut que no pensa en altra cosa que en beguda i festa;
El caloret que fa perdre el cap a la resta de gent que ve l'espectacle;
Els ninots que semblen que cobren vida quan mous la mirada cap a altre lloc;
Hi ha una cosa més valenciana
Que la nit de foc?
La màgia valenciana que fa plorar als ancians
I fa nèixer en els joves una expressió de mal gust?
És tradició, producte del cap tancat?
És roí, veure d'un incendi, art?
Que sóm si no, un espactacle faller;
Un espectacle de lluitadors i lluitadores
Que batallen per aconseguir
Una justícia fallera
Que només nosaltres entenem
Després a la replegà,
tot cobrarà sentit
I que importa
Si uns no ho entenen?
