SMALL THINGS (Cutxurrumbai!)

Aquell dia, empolainats ja de vacances i amb vocació de bon humor, van sortir a rodar: Sol i platja popular de coloraines, intensa humanitat, olives i "ganxitos"...

I el mar.... El mar, entre converses i rialles, oferint-los jocs de saltimbanquis onades i tibantors de salnitre a la pell.

Ja a l'hora de dinar, una lleugera brisa d'ombra de tendal els temperava la xafogor i amorosia les gotes de suor d'un Sol arrogant i cridaner.

Un arròs caldós els embellia els paladars envoltat d'un grapat d'escamarlans ballant saborosament per rumbes. Alhora, uns populars musclos tocaven les palmes al compàs mentre un pernil molt "serranu" els cantava per "alegrías".

Unes presumides anxovetes, vestides d'intens vermell tomàquet i "lunares" d'oli verd, picaven l'ullet a unes exuberants i pretensioses gambes que, totes ordenades i en fila, miraven amb recel un gaspatxet tímid i sense veu...

i el xató, molt català ell, sabent-se amfitrió i a casa, estarrufava un poc el nas sense acabar d'entendre perquè no li acabaven de fer cas...

El vi, blanc, fresc i elegant, semblava mestre d'una escola: engrescat i ben disposat, encenia i convidava a la conversa per, poc després, fer mans i mànigues repartint-se "notincproumans" entre un batibull d'inquietes copes, sempre per omplir, esverades com canalla al pati d'una escola.

I com si res, abans que després, tot beu de tot i s'encén la melodia del benestar. Small things. Conversa i paraules, brisa i ombra, somriures, mirades i gestos es barregen i confonen amb els sabors, les textures, la frescor dels glops, les ganes i les "somrialles". Festival.

El temps, sorprès i còmplice, també s'asseu a la taula, escolta, somriu i s'atura retenint instants, moments i gestos. Les bombolles del cava es posen a jugar amb les hores que, esvalotades i satisfetes, s'obliden de comptar i llisquen com minuts, com breus instants de suau brisa refrescant-ho tot plegat. I a poc a poc un sol ambre de final de tarda ho pinta tot d'intensos ataronjats i daurats....

Ja amb el sol fos, satisfets, barrejant encara bombolles, converses i gestos, una Lluna rodona i plena els remulla els peus vora la mar, temperant suaument i amb tendresa l'efervescència del moment...

...Entre la remor del gronxar de les onades, la platejada llum de la Lluna, còmplice i prenyada també de benestar i festa, reflecteix les seves siluetes vora un mar que, encoixinant ja la nit, es resisteix a acomiadar-se...

I la rumba, la rumba que, picant l'ullet , viu, com nosaltres, a la vora del mar... Cutxurrumbai!!