Mai és tard per dir t'estimo

Introducció

Encara queda una setmana per començar les classes però avui mateix marxo cap a Barcelona. Fa dos dies vaig rebre un correu on recomanaven que ens anéssim instal·lant, a la residència, una mica abans. Fins ara jo no era conscient que el dia d'avui arribaria, tinc por.
Per una part en tinc moltes ganes, viure sola comporta molts canvis. Un d'ells és que ja no dependre de la meva mare, hauré d'aprendre a valdre'm per mi mateixa però ara m'estan entrant tots els dubtes, totes les pors i inquietuds que em rondaven. En ella li dic que no, però la trobaré molt a faltar, més del que es pot imaginar. Per sort tinc dues germanes i no es queda sola.

La Bruna té 9 anys, en camí de 10, i tot just començarà 5è de primària aquest any, sembla mentida però és que literalment fa quatre dies gatejava. Aquest serà el primer any que no li podré preguntar que tal el dia i portar-la a berenar en una xurreria que li encanta.
Llavors hi ha la Mariona, és la gran, ella té 22 i està acabant la carrera a la UDG. No és que tinguem mala relació però, mai hem tingut la típica conversa de tius, o de la regla, o de com estic i tal. Som bastant independents les dos i això fa que no ens necessitem tant. O això creia jo fins ara.

Imagino que haureu notat que no he mencionat el meu pare per enlloc. Doncs bé, el meu pare és l'home més treballador que he conegut al llarg de la meva vida. Recordo el petó a les 6.30 del matí que és quan marxava, recordo que em despertava amb la seva barba i el veia amb l'uniforme gris, ell tan ben pentinat i amb aquella olor tan característica. Després allà a les 20.00 del vespre jo sentia el soroll del seu cotxe mentre aparcava, un cop a casa ens feia un petó a totes i se n'anava a dutxar. Abans d'anar a dormir sempre venia, ens tapava, ens feia un petó i a mi em deia: Bona nit, reina. T'estimo.

Per desgràcia l'any passat li van detectar un càncer, i en qüestió de tres tristos mesos ens el va prendre. L'única cosa que m'ha quedat d'ell és una llibreta, en blanc, que sempre portava a sobre però mai he entès perquè no hi va arribar a escriure.