NO TIME ©

8- Pizza amb zombis

—La taula!

—Què!?

—La taula! Que la llevis!!!

Ja hi tornem a ser. Sempre parant i llevant taula. Això pareix un pute hostal. Sempre he pensat que la taula s'hauria de parar el dematí. És un pal, però així després no s'ha de parar. O directament eliminar tot tipus de vaixella i menjar directament de sobre la taula. Com uns porcs civilitzats. O com els vikings. Tant s'hi fa. El punt és no parar la taula ni llevar-la, joder.

La llevo igualment. Que després "el que mai fa res" soc jo.

I l'esclau, que soc.

Pff.

Anyways, llevada està i punt. Ara em crida el sofà. Mantenim una relació ben estreta, sense secrets. Jo m'hi quedo i ell em dóna comfort. Sense compromisos. Sense res. Però joder les siestes!

Unes siestes de puta mare que, casualment, sempre són interrompudes per culpa d'una tasca no feta com rentar els plats, fregar la cuina, ordenar la habitació i mil merdes més que, mira, no les esmeno perquè m'entra una ansietat que no puc estar-me dempeus.

Resulta que era la cuina. Posar en marxa el rentaplats. La mare va tant atabalada que no hi ha pensat. Avui és dimarts i té guàrdia a l'hospital. Els dimarts, dijous i dissabtes. Un infern. Aquests dies a penes dorm; si és que ho fa...

Mirat des d'aquest punt de vista, potser hauria de ser jo qui fes totes les tasques de casa... però després penso en el càstig que m'ha tocat i puf!, desapareix tota aquesta tonteria.

—Avui vespre no torno, no m'esperis despert.

—Tranqui, jo ho controlo.

—Perfecte— em fa un petó —. Recorda que el sopar és al tupper de sota, el de color blau.

—Què és?

No sé per què pregunto si ja ho sé. Alguna cosa de verdures o sopa. Déu meu, que no sigui sopa!

—Sopa de verdures!— em crida des de la porta —. Marxo ja. Porta't bé o te les veuràs amb mi!— crida abans de tancar la porta darrere seu.

—Jooodeeeeer...— deixo anar. Un mix de tot el que no m'agrada. Pitjor que tots els quadres contemporanis junts —. Bé, doncs pizza serà avui!

Si es pensa que em dominarà amb la seva sopa ho té clarinet. I jo m'ho passo pipa haha.

Teclejo ràpidament el número de la pizzeria. 

—Avui que sigui pizza amb pinya!

***

—Ei.

—Què?

El Jared està davant de l'entrada de la cuina. Esperava poder entrar-hi però la seva germana li ha barrat el pas.

—Prou que saps el que passa— es creua de braços en to amenaçant.

—Què he de saber jo el que passa!? Sempre t'estàs amb el teu secretisme. Ni un endeví sabria el que ronda pel teu capet.

La Makama bufa.

—El Miles— amolla —. Sé que ha passat alguna cosa, i no m'ho neguis perquè et conec i si penses que em pots enganyar et juro que te la carregaràs.

—Mare meva, mare meva... 

—Amolla-ho.

—No ha passat res. Punt.

El Jared intenta entrar a la cuina per la força però la Makama l'agafa fort pel braç i l'estira fora de l'entrada.

—Aiaiaiaiai...!!!— es queixa el noi.