Hola hem dic Laia tinc 11 tot hi d'aqui poc en faré 12 visc a un petit poble de
Suposo que es pot dir que sóc una nena normal, encara que no se venbe que vol dir normal, es un concepte que cada persona li dóna significat.
Cuan sigui gran valdre ser avogada i si arribés a triunfar m'agradaria arribar a ser política, ja se que a la meva edat no es gaire avitual que vulgui ser avogada ja que la gent ho veu com a treball aburrit però tinc la sensació de que si hi arribo a ser no serè una avogada convencional.
A la meva família som 4 persones la meva germana Núria la meva mare Marta i el meu pare Josep.
Al meu temps lliure m'agrada quedar amb el amics, fer natació i estar a les xarxes socials com ara Instagram, tik tok, mirar vídeos a YouTube, Miran sèries o pelicules a Netflix, anar de compres a centres comercials, ballar, cantar, escriure...
M'agradaria que aquest llibre arribés a triomfar i si triunfa molt el meu somni seria fer una película però per això falta molt mentrestant millor simplement pensar en acabar el llibre.
Sóc una nena amable, divertida i sensible (tot hi que no ho sembli).
Físicament sóc prima però tampoc exageradament, ni alta ni baixa, el cabell el tinc de color castany amb les puntes mínimament més clares fins a l'altura del pit més o menys, ulls marrons fosc nas de tamany mitjà i ni m'agradaria gaire com es de perfil, boca més aviat petita amb els llavis fins però gruixuts a la vegada, coll ni llarg ni curt, però estret, mans petites i peus també petits.
Sempre he pensat que seria bona actriu, però de papers dramàtics, m'agrada imitar escenes dramàtiques de pelicules o sèries que m'agraden o inventar-me jo frases de tipic drama, es com que hem sembla divertit.
YOU ARE READING
miradas perdudes
Teen FictionUna vida cualsevol des de els meus ulls @_.miradasperdidas._