T'he oblidat

18 - SER-HI

LIA:

Veure-les a les dues assentades al sofà del que s'ha convertit en casa meva, fa que se m'humitegin els ulls. Les seves mans damunt la panxa i uns somriures d'orella a orella. Els coixins de tonalitats grogues que decoren el blau sofà complementen l'escena, i damunt dels seus caps una foto de les tres juntes hem recorda aquells estius de sempre i la nostra eterna amistat.

Hem dinat sense callar i la tarda no ha estat gaire diferents, tot i que han insistit en anar a donar un tomb pel parc del Retiro on hem mostrat la nostra bogeria a tots els madrilenys i als turistes que voltaven per allà.

Han insistit, al caminar per primer cop per Gran Via al·lucinant amb les llums i els mil cartells que l'omplen, en anar a veure un musical. Compartint així un pla que feia anys que teníem en ment, però llavors encara érem massa petites i després no vam trobar el moment idoni.

- Mira, podríem venir a veure aquest!

- Però a veure noies, que aquestes entrades s'han d'agafar amb molta antelació perquè sinó no trobes lloc - dic mirant el cartell ple de llums que hi ha al meu davant després d'analitzar la cua de gent que ja s'espera impacient - Ai! Però si és el musical del Manu!

- "La Jaula De Las Locas" dirigit per Àngel Llàcer i Manu Guix. Coneixes al Manu Guix? - diu la Gal·la cridant

- Una mica, hem coincidit algun cop a la discogràfica i em va proposar que anés algun dia a Medusa Estudi per fer una sessió de composició!

- Ai! crec que tinc una mica d'ulls en la meva il·lusió! Que te'ns estàs fent famosa massa ràpid!

- Vinga va noies entrem que encara començarà!

- Però... - abans que pugui dir res l'Aitana treu les entrades pel musical de dins de la seva bossa.

He tornat a riure com abans, gràcies a elles. Sempre ha estat tot gràcies a elles.

Les dos em fan un gest perquè m'apropi després d'aquest moment volant per la meva imaginació, quan impacto amb el sofà els seus braços m'envolten i els seus petons m'omplen.

Minuts després ja som totes al meu llit de matrimoni, que fa massa nits que està buit, ja que em passava les hores voltant per la casa o component fins caure adormida en qualsevol racó. La Gal·la no tarda en adormir-se degut al cansament que li està suposant la recta final de l'embaràs, i seguidament l'Aitana l'acompanya. Tot i que tenia ganes de repetir aquelles nits d'estiu de fa anys on la brisa del poble ens acompanyava mentre ens explicàvem els secrets millors guardats O aquelles anècdotes que encara ens fan riure ara, no les jutjo perquè entenc que entre el viatge i el dia ple de emocions que em viscut necessiten descansar.

Jo en canvi, només dono voltes. Veig com la Gal·la també es mou i es recol·loca a causa de la incomoditat de l'enorme panxa i dels cops que la seva filla li deixa.

Recordo una situació similar a la que els meus ulls veuen, de fa cinc anys. La Gal·la no estava embarassada i per les meves galtes i queien llàgrimes. La meva situació sentimental era la mateixa, però feia més poc que el Biel i jo ho havíem deixat. Ara no ha estat més fàcil que abans. En aquell moment encara érem massa joves i no sabíem el que fèiem. Però ara després d'haver tornat a confiar plenament l'un amb l'altre, després d'haver tornar a mirar-nos amb sentiment, d'haver caigut en els seus encants. Ara, ens tornàvem a separar. Ha tornat a passar allò que va succeir aquell dia d'estiu després d'unir els nostres cossos per primer cop, però ara a l'inrevés. I sento aquelles emocions que el Biel devia sentir en veure que jo no l'escoltava i no volia entendre el que realment havia passat. El nostre amor s'ha basat en confusions i per molt que els dos volguéssim no sé si podríem aconseguir ser feliços junts sense patiment ni dolor. Perquè ell és la meva felicitat però ara mateix no sé si jo podria ser la seva algun dia.