All I've learned

Untitled Part 2

El què he aprés és que el que és per sempre són els sentiments, però no les persones...

L'amor o l'afecte que un sent per algú sempre està en el nostre cor, però no passa així amb les persones. A la vida ens creuem amb éssers que adorem i que esperem que sempre estiguin allà amb nosaltres i en certa manera ho estan, però és a través del nostre cor, d'aquest sentiment que sentim, perquè encara que no vulguem en el algun moment se'n van, en algun moment ja no podem veure més els seus rostres, ja no sabem res d'ells, ni perquè es van enfadar, potser amb nosaltres, o perquè van dir adéu o perquè es van anar sense dir ni una paraula.

És l'afecte o l'amor que sentim el que fan que mai els oblidem, que quan fem un gest o alguna cosa, ens en recordem d'ells. Si, és aquest sentiment el que viu i està sempre al costat nostre acompanyant-nos.

He après que un pot arribar a perdonar més del que un creu. Quantes vegades fem enquestes que diuen: Perdonaries una infidelitat? ¿Perdonaries una traïció? ¿Perdonaries una mentida? I en general diem: NO, o diem: DEPÈN ¿de què depèn?.

A cas sabem de que depèn?. No, la vida em va ensenyar que quan un estima de veritat a algú és capaç de perdonar tot. Potser l'orgull o altres sentiments no ho facin fer, es neguin, però, dins del nostre cor segueix intacte tot el que sentim i si ens allunyem i deixem de veure aquesta persona i deixem entrar a altres en les nostres vides, però mai oblidem i deixem d'estimar...

He après què si un estima a algú és molt difícil odiar-lo després.

He après que el silenci és bo quan necessitem estar amb nosaltres mateixos, quan necessitem aclarir els nostres sentiments i pensar en tot el que ha passat, però es converteix en un enemic quan l'altre necessita que li diguis que passa, perquè t'has allunyat, perquè de cop desapareixes. El silenci pot ferir en algunes ocasions més que una mentida.

He après que una veritat pot fer-te mal i fer-te plorar uns quants dies, però que una mentida et marca per sempre.

He après que sempre és millor parlar que quedar-se callat. No es tracta simplement de barallar o de fer mal, sinó de parlar, de buscar una solució a tot i sortir endavant.

He après que no cal esperar a que l'altre actuï, ja que mai sabem quan l'altre necessita que nosaltres el cridem o li diguem que estem aquí.

He après que no he d'esperar a que algú em cridi, la vida no és tan llarga i el viure ocultant el que un desitja no és la millor solució.

He après que una sorpresa amb afecte sempre roba un somriure. Que mai es diuen massa t'estimo, que sempre es necessita sentir un més i que mai és tard per demanar perdó.

He après que encara que jo avui no tingui somnis, sempre és bonic somiar i somiar despert, perquè la vida en si és un somni.

He après que no és dolent demanar ajuda, ni tampoc mostrar que tenim por, potser en fer-ho ens sorprenem i veiem que no som els únics que sentim així.

He après que la millor veu sempre és la del meu cor i la de la meva ànima, que quan deixo que parli el meu orgull, la meva supèrbia, en general acabo fent mal a algú i acabo fent-me mal a mi mateixa.

He après que sempre hi ha en el nostre cor un petit lloc per a algú nou.

He après que és tan senzill robar un somriure però que no sempre ho fem i encara no comprenc perquè.

He après que les desil·lusions també són necessàries, que són part de la vida. Que de vegades només a partir d'elles aprenem a no cometre el mateix error.

He après que els gelos si són simples i no obsessius no són dolents, que moltes vegades ens mostren que algú ens vol.

He après que és bonic tenir una il·lusió cada dia.

He après que no hi ha impossibles, que és l'home el que els crea, nosaltres posem tants obstacles en les nostres vides, que se'ns fa impossible fer milers de coses. Ens posem horaris, valors... Vivim posant límits i després ens queixem d'ells mateixos.

He après que de vegades no necessitem paraules, sinó amor, que una abraçada forta pot donar-nos més pau i alegria que milers de paraules.

He après que és bo de vegades tractar de veure més enllà del que els nostres ulls poden veure. Seure en un lloc una mica i veure tot des de dalt i després seure bé a sota per poder tenir totes les perspectives possibles. És increïble el que un pot descobrir al mirar alguna cosa des dels seus diferents costats.

He après que no hi ha una veritat, sinó que està la meva, la teva i la d'ell. Que tots des del nostre punt de vista tenim raó, que simplement sentim i pensem diferent.

He après que cada ésser és un mestre i un aprenent. Que cada cosa que ens creuem en la vida es converteix en el nostre aprenentatge i alhora nosaltres mateixos li ensenyem també.

He après que la pitjor ceguesa és la de la nostra ànima i no la dels nostres ulls.

 

He après que no m'arribarà aquesta vida ni l'altra, per poder seguir aprenent i entenent perquè de vegades actuo com ho faig, perquè si de vegades només vull dir t'estimo, perquè m'enfado, perquè si necessito algú encara em costa dir-ho.

He après que la memòria no esborra, amaga.

He après a escoltar quan vaig sentir el teu silenci.

He après a demanar perdó quan em vaig adonar de l'error.

He après a aixecar el cap quan vaig sentir odi i vaig aprendre a plorar quan em vaig adonar que no va valer la pena.

He après a riure en les pitjors circumstàncies.

He après a recordar quan vaig entendre que tot val la pena.

He après que res acaba, només canvia de forma.

He après que no es pot estimar eternament i he après que si competeixo contra el temps, sempre perdo.

He après que res és tan dolent i que m'agrada caminar en una cursa.

He après que cal arribar a l'altre costat per adonar-se que sempre és el mateix.

He après que els amors eterns poden acabar en una nit, que grans amics poden tornar-se grans desconeguts.

He après que l'amor no té la força que vaig imaginar.

He après que mai coneixem a una persona de veritat, que encara no han inventat res millor que l'abraçada d'algú important.

He après que el mai més, mai es compleix i que el per sempre, sempre acaba.

He après que el que vol pot i ho aconsegueix.

He après que de vegades el que arrisca no perd res i que perdent també es guanya.

He après que no es pot fer marxa enrere per molt que es vulgui.