2. Kya

122 7 0
                                    

Sabeu aquell moment on creieu que res pot anar pitjor? Quan ja no saps què fer amb la teva vida? Doncs no m'havia passat mai i em pensava que no em passaria. O sigui, tenia una vida perfecta, una família que m'estima, un nòvio preciós i super llest, i de diners i amics mai m'han faltat. Però els quinze anys vaig tenir el meu primer atac d'ansietat. I a partir d'allà la meva vida va canviar.

Estava... Bé, no sé com va començar tot, però estava flotant. No podia deixar de flotar i per algun motiu no m'ho acabava de creure. La cosa és que no tocava amb els peus a terra i no sabia per què. Potser somniava? Tant de bo.

La qüestió és que no parava d'alçar-me i com més nerviosa em posava més m'alçava i més ràpid. Estava flotant i no vaig adonar-me'n fins que el meu nóvio se'n va adonar. Jo estava amb ell al terrat de casa meva. Quan ell es va adonar va ser quan jo ho vaig veure. Em vaig posar molt nerviosa i no sabia que fer. Vaig començar a hiperventilar i a plorar. Em feia mal el coll, a la gola, els pulmons, notava com em faltava l'aire. Mentrestant no parava de flotar més i pujar!

El meu nóvio em mirava amb por, jo quan el mirava m'entrava una angoixa i una culpabilitat que feia que em poses més a plorar i comencés a flotar més de pressa. Va arribar un moment on no podia ni respirar. No m'entrava l'aire! No sabia què fer! Estava tant a dalt que ja ni veia el meu nóvio. Em vaig marejar... I... I... No me'n recordo, però el meu nóvio... Exnóvio, em va explicar que vaig començar a baixar lentament, diu que jo m'havia desmaiat i que m'havien portat a l'hospital.

I... Bé... Allò del nóvio, exnóvio, ho he dit perquè des d'aquell dia no m'ha tornat a parlar. Em va dir el que havia passat i va marxar. Els meus pares es van enfadar molt amb mi, em van dir que va ser culpa meva que fessin fora de la feina el meu pare. El pare del meu exnóvio era el cap del meu pare, quan ell es va assabentar es va espantar i van fer fora el meu pare. No és que ens faltessin diners, però els meus pares es van enfadar i em van fer fora de casa. Em paguen el pis, els estudis i em donen paga però... No és el mateix.

No miris a baixWhere stories live. Discover now