No miris a baix

3. Sky

Ara que ja sabeu com va començar tot, em toca narrar a mi. Em presento. Bé, ja ho veureu. És sorprenent com aquests petits detalls poden igualar persones tan diverses, veritat?

Com heu pogut veure la Kya, la segona noia, després del que li va passar ho va perdre tot, va agafar una breu depressió i va fer un canvi radical de comportament. Va passar de ser la típica noia que ho té tot, que sempre és feliç i optimista, a ser una persona pessimista, es va començar a descuidar, durant la depressió va caure malalta i va estar ingressada a l'hospital dos mesos. Quan veies passar a la Kya veies com tot de foscor l'envoltava. Era bastant trist de veure...

En canvi, l'Alba, la primera noia, no va canviar. Era una persona orgullosa i feliç. Després del que li va passar només va canviar que tenia insomni, es va tornar més insegura i va començar a tenir por a les altures. Es passava cada nit preguntant-se si el que li va passar va ser real, si no la va veure ningú i sobretot es preguntava com era que les paraules de la seva àvia la van ajudar, sempre li volia preguntar, però mai trobava el moment.

Ara que ja coneixeu una mica la vida de l'Alba i la Kya, us explicaré com es van conèixer, per què òbviament es van conèixer. Si no on estaria la gràcia d'aquesta història? Bé, l'Alba i la Kya es van veure per primera vegada a l'hospital. És l'únic hospital del poble.

L'Alba visitava a la seva àvia que estava malalta. L'infermer li va explicar a l'Alba que l'àvia estava molt malalta i que a la seva edat era difícil recuperar-se. Quan ho va sentir l'Alba, va dir que anava al lavabo, però quan va veure un banc si va asseure i es va posar a plorar.

Aquí és on va aparèixer la Kya. La Kya portava un mes allà. Ningú l'havia anat a visitar, només una companya de classe, per entregar-li els deures i els apunts de classe. La Kya cursava segon de batxillerat i estudiava molt per poder entrar a la universitat i un cop allà aconseguir una bona feina perquè a casa seva la tornessin a acceptar.

La Kya no havia fet cap amic, però coneixia a tothom que hi havia en aquell hospital. Quan va entrar a una sala es va trobar a l'Alba asseguda. Estaven a una sala blanca on només hi havia dos bancs, la sala estava gairebé buida. A part d'elles dues, només hi havia dos nens petits d'uns deu anys que devien estar fent la quimioteràpia, ja que portaven tot el cap pelat. La Kya se'ls mirava des de la porta. De reüll va mirar a l'Alba, no la va mirar molta estona, l'Alba estava plorant asseguda amb les mans a la cara. Quan els nens van veure a la Kya van fugir corrents, cridant "Ha arribat la bruixa, corre!", tot seguit la Kya els va mirar i els va fer una ganyota.

La Kya es va asseure al costat de l'Alba, i li va dir:

- Que fas aquí? No tens pinta d'estar malalta. -L'Alba no va contestar, s'estava eixugant les llàgrimes.- Però digues alguna cosa o em pensaré que ets mudava dir la Kya amb un to burlesc.

- He vingut a veure la meva àvia, està malalta, els metges diuen que no té gaires possibilitats de recuperar-se i...

-Tu t'obres molt fàcilment, no?- va tallar a l'Alba sense importar-li el que estava dient.- A veure si els metges tenen raó i et deixa de fer patir d'aquesta manera.- Tot seguit es va aixecar i va marxar.

Com heu pogut veure, la Kya no estava gaire de bon humor, però, tot i això, hi havia alguna cosa en l'Alba que se li va quedar a la memòria. L'Alba, tampoc estava gaire d'humor i de seguida es va oblidar de la Kya. Quan li van dir que la seva àvia estava bé es va oblidar de tot.

La Kya i l'Alba es van trobar més vegades, algun dia pel poble, algun cop més a l'hospital... Però no havien tornat a parlar. No va ser fins en un concert que no van tornar a parlar. Era estiu i les dues noies havien coincidit en el concert. Gairebé hi era tot el poble al concert, el poble era molt petit i poques vegades tenien artistes tan importants actuant.