T'he oblidat

EPÍLEG

Ja han passat una mica més de cinc anys des que van viure aquell que es diu que és l'esdeveniment més important de la seva vida, el naixement de la seva filla.

Fa gairebé nou mesos, la Gal·la i l'Arnau dins d'un bany de parets verdes d'un hotel de tres estrelles situat al bell mig de Roma, mentre la nena dels seus ulls dormia la migdiada al que estava sent el seu llit durant aquella setmana calorosa de vacances, van descobrir que serien pares per segon cop.

Ara, després de dos dies envoltats de flors, globus i bombons a l'habitació blanca de l'hospital de Cirencester, on han donat la benvinguda fa unes hores al seu fill i filla tornen a casa carregats d'il·lusió.

Quan arriben a la caseta de Bibury on fa uns quants anys la Gal·la va començar la seva vida, l'Èlia espera amb els braços oberts als seus pares a qui ha trobat molt a faltar durant aquest dia que fa que no veu, encara que hagi passat unes hores molt divertides al costat dels qui, des que va néixer, considera els seus tiets i als que li agradaria veure més i la distancia els manté separats.

Sent un gemec i s'acosta sigil·losament cap als cabassos que romanen a terra. La Cora també s'hi apropa acariciant les seves cames. Ben aviat veu com qui es queixa és el bebè que va tapat amb una manteta blanca amb el seu nom brodat en verd: Martí.

Després de fer-li unes quantes moixaines i escoltar que la mare li diu que deu tenir gana, mira expectant com aquesta l'agafa i se'l posa al pit. Uns minuts després el nadó, que a l'Èlia li sembla una nina com les que té a la seva habitació, ja s'ha quedat adormit, i qui és queixa ara és la nena tapada amb una manteta igual que la del seu germà, amb la diferència que el nom és en groc i hi posa: Arlet.

La petita Èlia, de només cinc anys, ha mostrat gran interès per l'embaràs de la seva mare des que li van explicar. Com cada any la família tornava al seu poble natal per les vacances de Nadal deixant la neu i el fred de la casa anglesa per substituir-lo per les pluges i les abraçades de la seva terra i la seva família, al ventre de la Gal·la ja es començava a entreveure una petita corba prominent i els dos adults tenien clar que un cop travessat el llindar de les portes de casa dels seus pares aquests se n'adonarien de la bona nova. Així que van decidir explicar-ho a la nena abans d'enllestir les maletes i tota la roba que necessitarien per aquelles setmanes fora.

Ella els hi va posar ben fàcil, ja que feia uns dies una companya de l'escola havia rebut el seu germanet, i l'Èlia havia mostrat gran interès i curiositat en veure el cabàs del bebè. Va ser així com van introduir que uns mesos més tard en tindria dos a casa. Tenien por, era evident, havien llegit multituds d'articles que parlaven de la gelosia entre germans i més si arribaven dos de cop. Havia estat una gran sorpresa que la família augmentés de cop quan en les seves ments només apareixien imatges del que podia ser la seva futura família quatre i no cinc. Els nervis de l'Arnau saltaven a la vista en poder viure més íntimament l'embaràs i des d'una altra situació que no fos lluny de la Gal·la, ella en canvi gaudia tranquil·la del creixement del seu ventre en veure's envoltada d'amor per totes parts. L'Èlia només preguntava quan faltava per veure'ls, com es trobava la seva mare, si estava cansada, si li feien mal les seves puntades, quan anaven de compres a la ciutat només pensava en els seus germanets, va estar dies pensant els noms que els hi posarien, abans i tot de saber que serien, fins i tot esperava impacient la sortida de l'escola els dies que tocava consulta, i l'endemà explicava amb tot detall com de petits eren aquells a qui encara veia de color blanc i negre i a qui cuidaria tota la vida.

La Gal·la estava feliç de veure com la seva petita casa s'havia omplert de la gent que més estimava, com havia aconseguit formar una família amb aquell noi que li havia omplert el cor quan era adolescent i veure que l'amistat que mantenia amb la Lia i el Biel estava més viva que mai. L'amor que la seva filla mostrava cap als seus tiets, encara que no fossin de sang, era més gran de la que s'hagués mai pogut imaginar. La distancia amb ells era el que portava més malament de la seva vida a Anglaterra. Ells continuaven a Madrid, vivint la seva vida dins i fora dels escenaris i sense acabar de posar lligams a la seva relació se'ls veia més feliços que mai, no compartien la seva vida personal a les xarxes però tampoc s'alarmaven si sortien en qualsevol article d'alguna revista, tant els hi feia tot si ells sabien la veritat i eren feliços.

L'Aitana en canvi, ho havia abandonat tot. Després de complir el somni de treballar per una de les cadenes de moda més prestigioses del món havia renunciat a una vida estable i luxosa per poder ajudar a aquells que més ho necessitaven. Gaudia movent-se pel món i vivint experiències que omplien cors i vides, però sense perdre els records d'aquells que més estima i que sovint visitava per poder-ne crear de nous i millors.

Si el naixement d'un fill no era prou bonic, l'arribada de dos ha omplert de màgia i amor els cors d'aquesta família i la Gal·la creu que no hi ha persona més afortunada al món.

- Ei Gal·la! Estàs bé? – La Lia és qui treu a la seva amiga dels records on havia volat, portant a la memòria el naixement de la seva filla gran i el que fa uns dies ha viscut.

- No podria estar millor. – Abraçant-la veu de reüll com el seu home i el Biel fan de tot per fer riure als bebès, encara que tota l'atenció vagi dirigida a l'Èlia. – I vosaltres quan amplieu la família? – Aquesta frase deixa a la parella estàtica, la Lia es desenreda dels braços de la Gal·la i el Biel deixa a terra a la seva neboda per acostar-se a la seva parella.

- De moment no ho tenim pensat, però voldríem saber que hem de fer per reservar l'església d'aquest poble... – i amb un anell ple de promeses i felicitat la Gal·la sap que al seu cor no hi cap més vida de la que li dona la seva família.

Ara sí, FI

Aquesta segona història explicava la vida de la Gal·la i la Lia cinc anys després de la primera, i em semblava interessant poder escriure que passava cinc anys després. Així que hem viscut quinze anys de la vida de les nostres protagonistes i no sabeu la pena que em fa acomiadar-me d'elles...

Vull agrair a cada una de les persones que hagi invertit una part del seu temps a llegir-me, m'ha fet molt feliç.

Com ja vaig dir, fa gairebé cinc anys que vaig donar inici a aquesta història i, tot i que ha passat per moltes coses i molts moments, estic molt contenta de donar-li un punt final avui. Va estar aturada durant molt de temps fins que vaig decidir tornar-la a agafar, reescriure-la, publicar-la i acabar-la. M'ha acompanyat en moments de la meva vida que no han estat gaire fàcils i ha estat una bafarada d'aire.

Finalment, la setmana que ve començaré una altra història (perquè no puc estar sense fer res), publicaré un avís per aquí quan la publiqui. I seré molt feliç de què m'acompanyeu en aquesta nova aventura. En principi pujaria capítol cada setmana, com he estat fins ara, tot i que no sé el temps que tindria si comences a treballar. Però això ja us ho aniria posant per allí. Si teniu alguna petició o suggeriment m'ho podeu dir que estaré encantada de rebre els vostres comentaris.

Ens veiem aviat!

Moltes gràcies de tot cor,

Lia