No miris a baix

3.

Després de parlar una estona amb l'Eira el Nalssi i jo vam pensar que era bona idea tornar amb les noies ni que fos per tranquil·litzar-les, però abans...

- Eira! Espera, quin és el pla? Ho sigui, que fem amb elles dues? Les podem portar...

- Et preocupes massa! -Em va tallar el Nalssi. - les podem portar a casa vostre, a l'habitació de l'Eira?

-Que dius! Allà no s'hi poden quedar! No hi ha suficient espai per les tres!- Va dir l'Eira tota espantada.

- I si... simplement les portem allà i d'allà triem on deixar-les?- va dir el Nalssi fent una pregunta retòrica de les seves que et feien sentir inferior.- No les podem deixar aquí a la terra, és massa perillós, algú podria descobrir els seus poders i... però si les portem a casa vostre, l'únic problema serà que no tindrem on deixar-les.

-No! També estarem desobeint les normes i portant dos terrícoles amb nosaltres. Que en principi, no haurien ni de saber que existeix un lloc així!- va dir l'Eira molt estressada.

- Si tots sabem que no són terrícoles.- va dir el Nalssi mentre li feia una cara de desaprovació a l'Eira. Llavors els dos van callar i se'm van quedar mirant. Sabia que volia que desempates i decidís que fer. Llavors vaig fer un esquema mental dels pros i contres i vaig dir: "Ens les emportem. El pitjor que ens podria passar seria que ens posessin a presó." Sabia que aquesta decisió provocaria polèmica entre ells dos però siguem sincers, qualsevol opció en provocaria.

Vaig estar una estona callat mirant com discutien i quan em vaig cansar no vaig haver de fer res més que seurem al banc amb elles. Elles se'm van quedar mirant, no tenien tanta por com abans, ja que com a mínim sabien com em deia, però se les veia molt incòmodes. En aquell moment estava cansat i només volia arribar a casa, així que no vaig poder impedir dir amb un to burlesc "Que he interromput alguna cosa?" jo em vaig recolzar al banc i ni les vaig mirar, però vaig notar com la Kya s'havia enfadat, que ben mirat tenia motius.

No van passar ni 10 segons quan van aparèixer el Nalssi i l'Eira disposats a parlar.

-Hola! Sóc l'Eira, una amiga del Nalssi i l'Sky, sé que ara estareu molt confoses i tindreu mil preguntes per fer-nos però ús voldríem demanar si ens voleu acompanyar a casa meva, on estarem protegits i un cop allà ens podreu preguntar tot el que vulgueu i us ho explicarem tot molt pacientment. Us sembla bé?- Quan va acabar de fer aquest discurs va somriure, no semblava que tingués tanta por com tenia realment. Vaig mirar a la Kya que va fer que si amb el cap però tampoc se la veia gaire segura, llavors em va mirar i li vaig somriure. A l'altre costat tenia l'Alba, semblava que ella no volgués venir amb nosaltres, se la veia preocupada, estava mirant fixament el terra sense dir res.

-Tot bé? Et diria que si no vols venir no vinguis però crec que no tens gaires opcions.- Li vaig somriure i li vaig passar el braç per les espatlles i amb una mig abraçada vaig afegir- Ho sento molt però aquí corres molt de perill, sé que és difícil confiar amb nosaltres ara mateix, però et puc jurar que és la teva millor opció.- Vaig tornar a somriure i em vaig allunyar de nou.- Que et preocupa?

-La meva àvia... ella estarà preocupada per mi, li hauria de dir alguna cosa.

En aquell moment em van venir tot de pensaments pel cap i no sé si l'Eira i el Nalssi van pensar el mateix que jo, però jo en aquell moment estava pensant les mil maneres de no preocupar aquella àvia.

-Ha veure, l'Alba viu amb la seva àvia i amb ningú més, oi?- l'Alba em va fer que si amb el cap - i la Kya viu sola, no?- la Kya també va fer que sí - així que l'únic problema és l'àvia de l'Alba? I si... li dius a la teva àvia que has anat a dormir a casa de la Kya?- li pots dir que és una amiga de l'institut.- vaig mirar a l'Alba, no se la veia massa convençuda així que vaig afegir.- Va bé?

-Sí... però és que no m'agrada mentir a la meva àvia... Però suposo que és necessari.- Ens va mirar i tots vam fer que sí.

L'Alba va trucar a la seva àvia, amb qui va estar parlant una bona estona, mentrestant ens vam quedar la Kya, l'Eira, el Nalssi i jo. Jo estava molt cansat així que tampoc tenia gaires ganes de parlar, l'Eira se la veia molt preocupada mentre que el Nalssi semblava que ja hagués oblidat el que anàvem a fer.

-Vaig a trucar els papes!- Va dir l'Eira tota neguitosa.

-Que els hi diràs?- vaig dir jo sense moure'm, sabia que els hauria de trucar jo, ja que era molt probable que a l'Eira se l'hi escapes alguna cosa sobre el que anàvem a fer, però estava massa cansat i massa còmode per fer alguna cosa.

-Doncs... Que vindran dues amigues a dormir a casa. Se'ls hauria d'avisar, no?

-Suposo.

-Jo també hauria de trucar algú...- va dir el Nalssi, es veia com ell estava calculant que fer per poder dormir amb nosaltres.- bé, li diré a la Gea que pot portar alguna amiga seva a dormir i així segur que no farà preguntes.- En aquell moment se'm va escapar un somriure, la Gea era la germana gran del Nalssi, era guapíssima i mil vegades més amable que ell, a part era molt llesta es va treure secundària amb una mitjana de 10 i estava a punt de començar les pràctiques per ser professora, mentre que el seu germà s'havia tret secundària amb un 5 i amb ajuda d'algunes recuperacions, era meravellant lo diferent que eren.

El Nalssi i l'Eira es van apartar d'on érem nosaltres, en aquell moment vaig sospirar i vaig tancar els ulls, per fi podria dormir.

-Per què ens esteu ajudant?- va dir la Kya mentre m'espatllava la meva migdiada.

-Quina pregunta és aquesta? Doncs no ho sé, suposo que perquè som bones persones.- M'estava començant a posar nerviós, només volia descansar, és tant demanar? Vaig veure com la noia s'havia enfadat i abans que em pogués dir qualsevol cosa vaig sospirar i li vaig dir.- Mira, abans he hagut de portar un noi que estava caient a tota velocitat i m'he fet ferides per tot el cos, a part, us he portat fins a terra i us he hagut d'arrossegar fins aquí, així que t'ho diré amablement, estic cansadíssim i només vull descansar.- La vaig mirar i esperant que fes que sí amb el cap.

-D'acord, ho entenc, però si estas ferit per què no li dius a la noia i el noi?- se la veia més calmada i gairebé em vaig posar a riure quan va dir "la noia i el noi".

-Doncs, perquè són uns exagerats i no em deixarien fer res així que prefereixo esperar-me que se'm passi. D'acord? Ara descansa que deus estar morta.- la noia em va somriure forçadament i va callar. Jo vaig tancar els ulls.

Em devia quedar adormit o alguna cosa però quan vaig obrir els ulls estava pujat a l'esquena del Nalssi, com a primer impuls hauria saltat i baixat a terra i segurament m'hauria enfadat amb ell, però per algun motiu, potser pel cansament, no vaig ser capaç de moure'm, estava tan còmode que vaig tancar els ulls i vaig gaudir-ho.

Quan em vaig tornar a despertar estàvem al carrer de casa meva així que vaig decidir baixar i anar a peu. Només baixar tot el que vaig rebre van ser comentaris molestos així que vaig fer veure que no els escoltava. L'Alba i la Kya se les veia més integrades al grup, més còmodes, però se les seguia veient una mica incòmodes. L'Eira se la veia molt emocionada, no parava de parlar. I el Nalssi estava com sempre.

-Eira com ho heu fet per passar a les noies?- vaig dir, és cert que m'havia quedat adormit i no m'havia adonat de res, però era increïble amb la tranquil·litat que se'ls veia a tots.

L'Eira em va mirar i em va somriure, jo la veritat és que tampoc li volia donar massa voltes així que de seguida me'n vaig oblidar.

Vam arribar a casa, i l'Eira ens va obrir, a casa no hi havia ningú, ja que els pares havien marxat de viatge de feina, els dos treballaven la mateixa empresa, eren socis entre ells però cap dels dos tenia més poder que l'altre a l'empresa i com és d'esperar, moltes vegades s'enfadaven de temes de feina. L'Eira i jo sempre intentàvem no ser a casa el primer dia que tornaven, ja que aquell dia es portaven com dos adolescents, primer s'enfadaven per bajanades i després quan ja havien sopat i fet la migdiada es passaven la tarda molt enganxats, com una parella recent coneguda. Estic segur que ells agraïen que no hi fóssim.

L'Eira ens va portar al menjador on jo només arribar em vaig asseure al sofà i vaig dir:

-I ara que?