No miris a baix

3.

Ens havíem organitzat que l'Eira estava amb les noies mirant la roba, el Nalssi feia el sopar i jo feia els llits, la veritat és que no m'agradava la idea de fer llits però era la més ràpida i la millor opció, només havia de treure els llençols dels meus pares i posar-ne uns altres.

Vaig acabar bastant de pressa, com esperava, i havia decidit parar l'ull a l'habitació de les noies a veure si veia alguna cosa interessant, la veritat és que eren bastant guapes. Però quan em vaig apropar a l'habitació vaig sentir la veu de l'Eira explicant la història de la mort dels seus pares i vaig pensar que aquell era un moment de les noies i era millor no molestar-les.

Vaig baixar a la cuina d'on sortia una flaire molt bona.

-Oh! Quina bona olor.- vaig dir només entrar.- Que cuines?

-T'agrada? És una sopa.

-Se'm fa la boca aigua. La puc provar?

-No, només ho proven els cuiners! Tu asseu-te aquí i donem conversa

Em vaig asseure a l'illa de la cuina i vam començar a parlar.

-Per cert, el final has convençut a ta germana perquè ens porti?- vaig dir el cap d'una estona.

-Sí, diu que igualment volia parlar amb l'Elian. No ho he acabat d'entendre perquè ella ja no estudia allà i tampoc fa pràctiques per ser mestre fins d'aquí a un any.

-Potser només ens vol acompanyar, ja fa molt que no ens veiem, jo la vull veure, per què ella a nosaltres no?

-Perquè a ella no li agrades! Només ets un amic meu.

-Però qui sap potser ella està enamorada de mi! Qui no voldria això?- vaig dir mentre m'assenyalava.- A part, he estat fent peses!

-No t'ho creus ni tu!

-A no! Mira! - vaig dir mentre em treia la samarreta per ensenyar-li les meves abdominals.

-Això no és res!- va dir el Nalssi mentre es treia la samarreta, jo el costat seu no era res. Ell és un enamorat de l'esport i té unes abdominals increïbles.

Quan vaig aixecar la mirada ell m'estava mirant fixament, se'm va parar el cor, no podia respirar. Ell se'm va apropar lentament i cada pas que feia se'm parava més el cor, vaig notar com em posava les mans a la cintura i vaig tancar els ulls, notava la seva respiració... De cop vaig sentir un crit de l'Eira que deia "sopem ja o que??!!" em vaig separar de cop i em vaig posar la samarreta el més ràpid que podia.

Em vaig estar tot el sopar pensant el que havia passat, no havíem arribat al petó, però que hauria passat si haguéssim arribat, a part a mi no m'agrada ell sinó sa germana. Estava fet un embolic, només sabia que de moment havia de no quedar-me a soles amb ell fins que se'm passes i tot aniria bé. A part, també tenia un dilema, li havia d'explicar a l'Eira, o sigui a ella sempre li explico tot, però no havia passat res tampoc.