No miris a baix

2.

Fa estona que no puc dormir, no sé ben bé perquè és, però estic bastant segura que és perquè no em crec res del que està passant. El cap i a la fi en menys d'un dia he passat d'estar sola, a estar dormint a una casa d'uns desconeguts, dormint el mateix llit que una noia qui, és cert que la vaig conèixer per primer cop fa bastant de temps, però... no sé res d'ella.

- Kya, estàs desperta, oi?- diu l'Alba amb un fil de veu. Estava dormint el meu costat.

- Sí, no puc dormir. - responc amb un fil de veu.

- Doncs ja en som dos,- va dir mentre deixava un breu silenci.- Estic molt nerviosa per demà, no sé què serà de nosaltres, i la veritat és que tinc bastant por. Suposo que tu deus estar igual, però.- No deixa de dir en veu ni un sol pensament, però per fer-ho ni és moure. Segur que ni tan sols ha obert els ulls. -... Porto una estona pensant-ho, i no ser ben bé com preguntar-t'ho, si vols no em responguis, si no fa ni dos dies que ens coneixem... Però et volia preguntar una cosa.- És divertit sentir el seu propi diàleg interior, com no deixa de rumiar-ho tot.- Bé... T'anava a preguntar... Saps s'hi... No, o sigui... T'agrada el Sky?! Sé que fa poquíssim que el coneixem, però des del primer moment et vaig veure molt incomode amb ell i no sé...

-No,- fa estona que no parlo així que en prou feines em surt la veu.- La veritat és que no li trobo cap encant, o sigui, és simpàtic i amable, suposo, ens està ajudant sense motiu aparent, així que li devem molt, suposo. Però la veritat és que el vaig mirar tan malament perquè jo t'havia vingut a salvar i de la forma que ho va fer em va fer la sensació que només es volia fer l'heroi davant nostre. Alba, la veritat... És que jo ja fa temps que et volia tornar a veure... I vaig pensar que si et salvava em perdonaries per com et vaig parlar... És una bajanada, no trobes?- tot el que li acabo de dir no té solta ni volta. No ho havia de dir.

Porto una estona callada, per veure que em respon, però tot em fa indicar que porta una estona adormida. La veritat és que jo també m'hauria adormit després d'aquest monòleg sense sentit. No sé des de quin moment s'ha quedat dormida. Però jo hauria de fer el mateix, i encara que sembli mentida, després de dir això m'és molt més fàcil dormir.