L'essencial és invisible als ulls.

La clara té 15 anys. Es una noia de les populars del institut. Viu amb el seus pares el seu germà gran de 18 anys i la seva germana petita de 10. Coneixerà un noi, que canviarà el seu punt de vista de la vida.. Viurà una historia que la marcarà de per vida..

¿No heu sentit mai que la gent no us compren? ¿ I que pensen que sou extranys, però en realitat pot ser ho son ells? La gent pensa que soc rara. Quan vaig pel passadís de l'institus, la gent se'm queda mirant, sento com murmuren: '' mireu, la rareta un altre cop'', '' com no, sempre sola'', ''pobreta, ho deu passar malament, '' i pensar que abans era la millor en moda...''. Sempre els mateixos comentaris, sempre les mateixes paraules, i com sempre és el mateix, actuo q igual que sempre, passo de tot. Els dies a l'institut son llargs i aburits, estic sola i no parlo amb ningú, i la gent es pensa que no m'agrada, però en realitat estar sola no és tant dolent com tothom pensa. Fins que arriba la persona indicada, i descobreixes que estar sense aquesta persona es com deixar de respirar.

La Lia i la Gal·la, dos amigues inseparables , i tot de nois que les envolten i no les poden deixar de mirar. Vols saber que passarà? Endavant! Endinsa't en aquesta història adolescent que pot ser un mirall de la teva pròpia vida.