La Blanca és obligada ha anar a unes colonies... No coneix a ningú Una possible intenció... Cal escriure alguna cosa més?

sempre hi ha una mica de veritat en cada "es broma" Sempre hi ha una mica de mentira en cada"no se" sempre hi ha una mica de sentiments en cada"no importa" sempre hi ha una mica de dolor en cada "estic bé" La Samantha ho sap més que ningú, ella sembla una nena feliç, contenta, despreocupada, tranquila, però no es així, ella en silenci pateix molt. Pero per sort té al seu millor amic l'Eric, que l'ajudara en tot el que pugui. Ells dos estan molt units, pero que passarà quan un d'ells s'enamori de l'altre sense sapiguer si serà correspost i sapiguen que si s'enterès podria ser el fi de la seva amistat. No copies. Portada feta per: @LilyShow05, us recomano que mireu el seu perfil, i que li demaneu portada, us encantarà💋❤💜

L'objectiu que té la Lia per aquest nou curs és no destacar. Ho aconseguirà?

Un dia d'institut normal i corrent torna a començar per l'Alba. Quan arriba a l'aula el guirigall típic de l'inici de classes l'envolta fins que decideix anar a buscar un professor perquè el seu no arriba. Un silenci sepulcral envolta la resta de l'institut... Serà realment un dia normal? (Relat breu) (Fotografia de portada: Martí Illas)

Vfyj

Emily, una al·lota de setze anys, sofreix d'amnèsia després d'un accident de tren. No pot recordar el darrer mig any de la seva vida. Ara, haurà de cercar què va passar durant el temps que no recorda i enfrontar-se a una veritat que potser no era millor oblidar.

SINOPSI : RESPIRES. Obres els ulls. Estàs viva. Has despertat i no et reconeixes. No recordes res del que vas fer la nit anterior. El teu cos és un mar de suor. Però tot i així...Escoltes veus que xisclen quan no hi ha ningú a prop teu? Creus que pateixes visions estranyes? Quin és el límit de la línia que separa la realitat del somni? Alguna vegada has sentit que podies fer coses extraordinàries? Que podies, per exemple, encendre espelmes o apagar-les amb un simple toc dels dits? Sents sovint que pots parlar amb gent que no existeix? Tens por que algun dia els teus malsons esdevinguin la realitat més punyent? La Candela es desperta enmig de suors i records esborrats. Què va fer, la nit anterior? Per què no pot recordar-ho? Algú li va dir alguna cosa molt important. Unes paraules que no li convenia oblidar. Però qui va ser? Recorda haver quedat amb les seves amigues, anar a prendre alguna cosa i....Poc més. Què va passar la nit anterior? Per què li dona la sensació que se li escapa la veritat de les mans? (....) OPINIÓ: "AMLEPSE és la història singular de la Candela, una noia trista i amb buits a la memòria. Què ha viscut? Per què és incapaç de recordar les darreres 24 hores de la seva vida? Una història de terror explicada a un ritme vertiginós. ADVERTÈNCIA: Els que obrin les portes d'aquest relat, desitjaran profundament no haver accedit a aquest malson laberíntic."

Em desperto, estic marejada i no se on collons estic. Al meu voltant veig tot un munt de cares que no em sonen per res, però tampoc es que les vegi gaire bé, encara estic sota els efectes d'aquell tipus de droga que m'han injectat. Quan ja he recuperat una mica la consciencia em veig amb prou forces per preguntar on estic. - Benvinguda princesa. - Una veu greu i aspre em travessa tot el cos. Però no em dona temps de dir res que torno a caure rodona

El que hem passa pel cap ho escric, això seria la descripció adequada🧡

ALERTA SPOILER!!!!!!!!! Per qui no hagui entès l'obra, explico el lore aquí en un paràgraf. L'història tracta d'una persona amb trastorn d'identitat múltiple. una persona ''normal'' (text en negreta), i un psicòpata (text en cursiva). La identitat dominant és la del psicòpata, us en podeu adonar si observau que el psicòpata és el que xerra més, ho fa quan vol i decideix quan alterar la versió de la persona ''normal'' i relatar-la a la seva manera. Com podreu observar, el personatge explica que ell no s'obri a ningú, no li agrada contar el que li passa pel cap, però, si observam amb deteniment podem veure que la història en si està relatada com si li ho explicàs a algú. podem identificar això com a una manera de redimir-se del que ha fet, i del qe farà; del que pensa, i del que pensarà. Tot això sense deixar de ser un psicòpata amb trastorn d'identitat múltiple.