Quatre noies de Vacarisses, Catalunya, obtenen poders de manera sobtada. Tot és experimentació i entusiasme fins que un ésser apareix amb la voluntat de menjar-se-les. Serà missió de la Txell, una persona experimentada amb poders de teleportació , el protegir i entrenar-les perquè el monstre no acabi amb elles.

Última part de la trilogia de "La llegenda dels quatre mons". Seqüela de "Conspiradores" i "Creients".

Sant Jordi o Sant Chorche és el patró de l'Aragó i Catalunya entre d'altres territoris. El dia 23 d'abril, dedicat en el seu honor, coincideix també amb el Dia Mundial del Llibre. Imagineu com d'important és aquesta data per a aquest perfil! En honor a Sant Jordi i a la literatura, hem volgut portar-vos un concurs literari, no podria ser pas de cap altra manera. Us hi animeu a participar? Només hi han dos requisits: ganes d'escriure i conèixer una de les llengües oficials del perfil. Us hi esperem.

En Joan tenia una vida perfecta: el primer de la classe, el fill perfecte, amb un futur científic assegurat. Però amb quinze anys, la seva ment, saturada per l'autoexigència intrínseca, comença a fallar. El seu primer suspens en una matèria clau revela que en Joan ja no viu en la perfecció. La seva caiguda és el combustible de la seva rival. Ela Rufian, egocèntrica i obsessiva amb la victòria, veu en el fracàs d'en Joan, la seva oportunitat per obtenir la glòria acadèmica. L'Ela accepta amb satisfacció que el seu rival fracassi i utilitza les seves males notes en proves per aïllar-lo i assegurar-se que abandoni la competició de manera definitiva. L'únic refugi d'en Joan és la Laia Parés, amable i despistada, qui l'introdueix en el món lliure de la fotografia. Quan la seva doble vida es fa insostenible, l'Ela el posa contra les cordes, forçant-lo a triar: l'èxit en l'examen crucial o dedicar-se al món de la fotografia.

Any 2142. Les ciutats viuen sota cúpules de vidre intel·ligent. Les emocions són filtrades, els records esborrats, i la natura queda fora, silenciada. La Jana somia amb camps que no existeixen i rep un missatge impossible: una flor que li diu que hi ha una escletxa. Quan descobreix el món real que s'amaga sota el control, haurà de decidir si vol seguir vivint en una simulació... o ajudar a reconstruir la memòria de la terra. Una novel·la breu sobre esquerdes, memòria i coses que creixen.

Qui soc jo? Qui som?

Después de escribir poemas en catalán me ha dado ganas de hacerlo en castellano. ¡Espero que os gusten!

Una redacció de classe: "Escriviu un relat en estil lliure, al voltant de les 150 paraules, en primera persona. El protagonista de la història ha de ser un objecte". Aquí en teniu el resultat. Gaudiu-ne! (Relat breu) (Fotografia de portada: IA)

Intent de poesia 😅, espero que us agradi😜

Poesia 🌿