Light es devuelto al hospital, pero, aunque la luna ya no le acompañe, su presencia nunca va a faltarle. Cuando su día se oscurece, deberá buscar la luz que lo haga volver a brillar.

𝙻𝚎𝚝𝚛𝚊𝚜 𝚎𝚖𝚙𝚊𝚙𝚊𝚍𝚊𝚜 𝚍𝚎 𝚌𝚊𝚛𝚒ñ𝚘, 𝚙𝚊𝚕𝚊𝚋𝚛𝚊𝚜 𝚝𝚎ñ𝚒𝚍𝚊𝚜 𝚍𝚎 𝚊𝚗𝚜𝚒𝚎𝚍𝚊𝚍. ✧༝┉┉┉┉┉˚*❋ ❋ ❋*˚┉┉┉┉┉༝✧ 29/10/19 #𝟏 𝐞𝐧 𝐬𝐮𝐩𝐩𝐨𝐫𝐭 #2 𝐞𝐧 𝐢𝐧𝐝𝐢𝐞 #𝟐𝟓 𝐞𝐧 𝐜𝐨𝐫𝐚𝐳𝐨𝐧𝐞𝐬 𝐫𝐨𝐭𝐨𝐬

Arià està acostumat a ser invisible. A l'institut, les burles per la seva identitat de gènere són constants, i a casa, la seva relació amb el menjar i les autolesions és una lluita silenciosa. Tot sembla fora de control, fins que descobreix un blog irònic i sarcàstic que parla de supervivència en un món ple de confusió. Però les paraules no són suficients. Mentre l'Arnau, un nou amic, s'acosta lentament, l'Arià comença a qüestionar si el sarcasme i el silenci poden salvar-lo o si ha de trobar una nova veu. Entre la foscor i els petits moments de llum, Arià descobrirà que la veritable batalla no és amb els altres, sinó amb ell mateix. Una història de superació que parla de dolor, identitat, i de com trobar la mateixa veu en un món que sovint ens vol callats. Un viatge d'autoconeixement amb molt humor, jocs de paraules, i l'important missatge que ningú ha de lluitar sol.

Todos los días escribo sobre ti, sobre nosotros, sobre lo que pudimos ser, sobre lo que no somos, siempre te escribo.

❬ Catradora ; AU ❭ Pero a veces un "lo siento" no es suficiente, y solo debes aceptarlo y avanzar. | Portada por @Louneria |

Abans era Adhara, l'estrella més brillant. Ara és Lir, un nom extret del mar, de la foscor i del misteri. Però trobar-se a si mateix no és senzill quan la seva pròpia ombra li parla, quan el mirall li retorna una imatge que no reconeix i quan cada pas endavant sembla arrossegar-lo enrere. En Lir viu amb dues veus dins seu: una l'empeny cap al buit, l'altra intenta retenir-lo. En aquesta batalla silenciosa, la solitud pesa i el món sembla massa sorollós per escoltar el que realment necessita dir. Però quan el professor Asclepi li ofereix un bri de llum, en Lir s'adona que potser no està tan sol com creia. Una història sobre identitat, por i el coratge de mirar més enllà del reflex.

Porque escribir es un desahogo, es lo que sentimos y no podemos decir, es lo que nos duele, y la soledad que llevamos en el alma. Porque escribir me abrió las alas, porque escribir me salvó de morir.🦋 🇦🇷 Poemas de mi autoria🇦🇷

Bienvenidos a un libro donde vas a leer 100 poesía para alguien mas, donde vas a llorar, a recordar y a sufrir junto a cada parte que leas Instagram:jdpoesías Facebook: jdpoesías

~