"Com puc mantenir el caliu de l'amor amb el Roger quan la distància ens separarà durant tot l'estiu? I com aconseguiré guardar les distàncies amb l'Oriol si ens passarem tot un mes vint-i-quatre hores junts?" Això es pregunta la Núria abans de marxar cap a Bòsnia, però un cop allà li tocarà treure's de sobre totes aquestes històries, arremangar-se i treballar de valent. Viure en un camp de refugiats, atendre llargues cues de pacients, fer revisions visuals durant hores i hores, veure un país totalment destruït... Totes aquestes coses aconseguiran treure-li a l'Oriol del cap? O la feina diària amb ell enfortirà els llaços que ja els uneixen?

"Com es pot saber quan trobes l'home de la teva vida?" Això es pregunta la Núria, una universitària molt introvertida, la primera nit que veu el Roger, el noi més atractiu que ha vist mai. Convençuda que no pot deixar perdre aquesta oportunitat, agafa forces d'on pot i se'n va a parlar amb ell. Només hi ha dos problemes: el primer és la seva gran timidesa, que fa que li costi molt fer avançar la relació; i el segon és l'Oriol, un noi que s'infiltra tan discretament a la seva vida que ella ni se n'adona fins que ja n'està enamorada.

La Núria torna a estar a Terrassa, a punt de començar el seu últim curs a la Facultat d'Òptica i Optometria, després d'haver passat un magnífic estiu a Bòsnia amb l'Oriol. Ella el troba a faltar cada minut del dia, però ell ja té tota una altra vida muntada sense ella. Els propers mesos, a la Núria li tocarà enfrontar-se amb el final de l'amor, de l'amistat, de la vida universitària... Però sempre hi ha llum al final del túnel, oi? I si aquesta llum, fos el Roger? I si aquesta llum, fos una feina en un poble prop del mar?