Se suposa que aquest any havia d'escriure una novel·la, La novel·la. El document de Word es diu novel·la.docx i el vaig crear a la tardor. Ara som al juny, fa calor, i el cursor segueix parpellejant sobre el blanc, exactament igual que la meva vida. Encara no sé de què anirà, de mi, suposo. Perquè de la postguerra a la conca del Ter no en tinc ni idea. Però serà el millor llibre que ningú hagi escrit mai. Això segur. O no. Això que tens a les mans és, senzillament, la novel·la que no he sabut escriure.

La Laia té vint-i-cinc anys, un títol que ja no sap què significa i un adeu compartit amb l'Arnau en un pis a Gràcia. També té una maleta i la certesa que la xafogor de Barcelona de vegades costa fins i tot de respirar. Per això torna a Sant Romà de Mar, al poble dels seus avis, allà on havia passat la infància i adolescència. Però tornar mai és del tot fàcil. Entre els dinars a casa els avis, les cerveses a la terrassa del bar de sempre i les converses amb la Raquel, la Marta i la Clara, la Laia s'adona que totes estan una mica trencades per dins, buscant el seu lloc en un món que els hi demana que siguin adultes de cop. Aquesta és una història sobre els dubtes que fan mal, la tendresa de les amigues de sempre i aquest estiu estrany en què aprens que, potser no és tan greu no tenir res massa clar.

La Rae no acaba d'entendre això de l'amor romàntic, les pel·lícules de Disney fa anys que van deixar de tenir sentit i no acaba de veure clar que sigui possible enamorar-se com en aquestes històries del 2000 que li posa la seva mare, la qual li assegura que quan va conèixer el seu pare va ser just així. La Victòria, la seva àvia paterna sempre li ha dit que quan arribi el moment tot tindrà sentit, però tampoc sembla voler-li explicar gaire res més, fins que es troba amb el seu diari entre les mans. Allà descobreix que l'amor no és una línia recta ni una promesa clara, sinó una suma de decisions, errors i records que es barregen amb el temps. A través del diari de la Victòria, la Rae entra en la vida d'una jove del 1956 que també va dubtar, també va voler sentir més, i també es va equivocar mentres bucava allò a què anomenar amor. *** Capítol cada dijous i diumenge.