Només jo, la Lluna i el silenci dels somiadors.

-Tia, te l'has tirat oi? -va dir-li massa alt i sense adonar-se que ja hi havia la cambrera esperant just al seu costat -Dos tallats -va afanyar-se a demanar la Ger per dissimular- amb sacarina si pot ser. No va colar. La cambrera, d'uns cinquanta anys mal portats, va marxar pensant allò que pensen tots els que fa massa temps que no són joves; el jovent d'avui en dia van molt sortits...

És en català!! UUUEEEE!!! ;)

Plasmar la vida d'un mateix en un paper és molt complicat, prendre decisions amb el cor trencat també. Potser, no tinc la pitjor vida que us pogueu imaginar, de fet, no la considero dolenta, diferent potser... La lluita per a una persona la qual està luitant per un altre, és la meva, i no se com, però la guanyaré.

Les persones no som perfectes. Tot i els estereotips de bellesa que s'han establert, la gent no és perfecte. Impossible ser perfecte. Sempre trobaràs alguna cosa, algun defecte, algun error que evitarà la perfecció total del teu ésser. Lectors i lectores que llegiu si us plau comenteu la història, així almenys podré saber que escric per a algú i m'animarà a continuar escrivint. L'AUTORA (somsomriures) Foto de portada treta de: http://fotosfornovelas.tumblr.com/