Se suposa que aquest any havia d'escriure una novel·la, La novel·la. El document de Word es diu novel·la.docx i el vaig crear a la tardor. Ara som al juny, fa calor, i el cursor segueix parpellejant sobre el blanc, exactament igual que la meva vida. Encara no sé de què anirà, de mi, suposo. Perquè de la postguerra a la conca del Ter no en tinc ni idea. Però serà el millor llibre que ningú hagi escrit mai. Això segur. O no. Això que tens a les mans és, senzillament, la novel·la que no he sabut escriure.

La Nyra no sap d'on ve ni qui és. Des que té ús de raó, ha intentat passar desapercebuda, evitant les mirades i fent veure que les llengües afilades mai no l'han afectada. Però cada cop falta menys per a la graduació, i el pes de la incertesa sobre què vindrà després és cada vegada més difícil de suportar. Però tot canvia el dia que dos estranys, que asseguren conèixer el seu passat i el futur que l'espera, la van a buscar. Tot el seu món, la realitat en què ha viscut durant més de vint-i-tres anys, comença a trontollar, fent que tots els sentiments reprimits durant tant de temps surtin a la llum d'una manera perillosament descontrolada. *** A ell, durant els vint anys d'estudis, ningú l'havia preparat per heretar un regne caigut. Fins i tot les profecies semblen anar-li en contra durant els seus primers quatre anys al tron. I les últimes paraules de la seva mare fa temps que han deixat de tenir sentit. "Algunes ànimes no neixen lliures, sinó destinades a governar-se les unes a les altres."

La Laia té vint-i-cinc anys, un títol que ja no sap què significa i un adeu compartit amb l'Arnau en un pis a Gràcia. També té una maleta i la certesa que la xafogor de Barcelona de vegades costa fins i tot de respirar. Per això torna a Sant Romà de Mar, al poble dels seus avis, allà on havia passat la infància i adolescència. Però tornar mai és del tot fàcil. Entre els dinars a casa els avis, les cerveses a la terrassa del bar de sempre i les converses amb la Raquel, la Marta i la Clara, la Laia s'adona que totes estan una mica trencades per dins, buscant el seu lloc en un món que els hi demana que siguin adultes de cop. Aquesta és una història sobre els dubtes que fan mal, la tendresa de les amigues de sempre i aquest estiu estrany en què aprens que, potser no és tan greu no tenir res massa clar.

Petites històries inspirades en la meva vida, la meva fantasia i els meus sentiments (en podeu trobar algun amb castellà)

A VEURE, AQUESTA HISTÒRIA LA VAIG ESCRIURE ENTRE EL 2014 I 2015, TENIA UNS 14 ANYS. EN EL TÍTOL DIU REVISANT (PERÒ NO HO ESTIC FENT GAIRE) TROBAREU FALTES I COSES QUE NO CONCORDEN NO HAY MÁS, SUPEREU-HO, SI NO US AGRADA LLEGIR AMB FALTES (A MI TAMPOC M'AGRADA) NO LA LLEGIU FINS QUE NO ESTIGUI DEL TOT REVISADA (SI ÉS QUE HO ESTÀ MAI) JA ESTEU AVISADES. -Hola lectors de Wattpad, per saber si us agradarà aquesta història o no... perquè no anem a entrevistar a la mateixa protagonista? Sí? Us semble bé? Perfecte perque aquí la tenim! (entra la protagonista en escena) -Nom? -Skyler Curtos. -Edat? -Camí dels 16. -Germans? -Un, en Pol Curtos. No ens podem portar millor. -Pares? -Divorciats, visc principalment amb la mare i la seva nova parella (que és com un pare). A vegades també ve la seva filla, la Nora. -Això vol dir que no només tens a en Pol com a germà... o és que no concidereu a la Nora una germana? -Dos, tinc. dos. germans. -Està bé està bé... curs? -3r. He repetit, però no per notes... bé, més o menys, potser ho sabreu més endavant. -Amor de la teva vida? -Nidea, passem a la següent pregunta. -Millors amics? -Aida, Marc... i Tània. -Will, Adrià o David? -... -D'acord... doncs, parelles dels teus amics? -Buf, t'agrada aquest tema... perquè no et llegeixes la història? En teoria l'autora t'hauria de respondre tots els dubtes i més. -Això em porta a una altre pregunta... autora? -tejaverde... si us plau, qui es posa aquest nom? -... -Hem acabat? -Sí. -Okay, adéu. Coses de + a + 1.- Aquesta història no passa per cap mena de correció ortogràfica. (L'està passant actualment) 2.- És la típica història de wattpad, que has llegit centenars de vegades, tot i així, agrada. 3.- Hi ha la versió de la Tania. Busqueu-la es diu "el temps m'ha canviat" (escrita per una altre autora - @crawfordwithlove