L'estimo, tal i com és, i a pesar de tot el que hem passat sempre estarem junts. Ens estimem molt. Però no penseu malament, no estem sortint... Però tampoc vull. Som millors amics desde fa 9 anys. No sóm més que nens, nens de 13 anys bojos. I ara, tot ha canviat. Bassat en una història real. Diari.

Som el resultat d'allò viscut. Però no som més que una mescla estranya d'experiències i de traumes que s'han acumulat en nosaltres com cicatrius. Algunes més profundes que altres... I algunes encara sagnen.Jo els hi dic màscares a totes aquestes cicatrius que s'acumulen en mi. I em formen, però ara arribat un punt que ja no sé què hi ha sota totes les màscares. Aquesta nit s'han apagat totes les llums i he vist com el dansar de totes elles sa fos en una sola. És temps de descobrir que hi ha sota el ball de màscares.