RELATS serà un recull de curtes o petites histories de diferents temes, principalment amor.

Han arribat les vacances d'estiu i en Pol va a passar-les al càmping de Calella de Palafrugell amb els seus amics. El que hauria de ser un estiu normal acaba sent una aventura trepidant després que entrin dins del misteriós castell del poble... -Bastants capítols però ràpids de llegir [ACABAT]

Cada vegada que respires Sinopsi Una novel·la que engloba moltes realitats: una obsessió que queda fora de la llei, injustificable i demolidora ; una història sobre com la crisi pot capgirar una vida; l'ensorrament d'una família aparentment feliç; amistats que ho canviaran tot, amors adolescents, adulteri, addicions... Un batibull de personatges que aniran entrant i sortint de l'argument, que obriran noves trames i diferents punts d'interès. Advertiment de l'autora: - Els últims tres capítols de la novel·la els trobareu a Cada vegada que respires 2a part. - La novel·la és un exercici de ficció i no pretenc ni vull justificar el comportament d'alguns dels personatges, ans el contrari els censuro completament.

Era molt tard però en Matt no podia dormir. Estava estirat al seu llit en la penombra de la seva habitació envoltat de les cares dels seus ídols estàtiques i excessivament retocades que vivien en els pòsters que empaperaven les parets de la seva cambra. Lluny, molt lluny d’on era es trobava la lluna que no deixava de mirar pensant en la seva mísera existència. De sobte, quelcom sota el seu cap es va posar a vibrar. Sorprès, en Matt, va treure el telèfon mòbil que seguia movent-se insistent  i el va despenjar sense saber qui esperava resposta a l’altre costat de la línia. Una veu dolça i suau s’adreçava a ell. La veu es deia Míriam i era una noia que no recordava conèixer. Necessitava trobar-se amb en Matt i ell no tenia res a fer, així que, va acceptar la sobtada invitació. La vida d’en Matt havia canviat molt en el darrer any. No feia massa que era un estudiant normal a la Universitat de Houston, sortia de festa sovint i el seu grup de música estava en alça. Ara, estava sol. El seu grup havia desaparegut i tota la seva feina d’un any que no oblidaria mai es va esfumar amb el fum del darrer local on van tocar. Malgastava la seva vida buscant nous horitzons i bevent en tuguris envoltat de borratxos i alguna que altra noia que sempre l’acompanyava. Definitivament, la seva vida s’havia convertit en la d’una estrella de rock el decadència: Sexe fred, música depriment i sense sentit i una feina estúpida que no l’omplia. Aquella trucada va suposar un raig de llum en la seva trista i agobiant monotonia.   Feia tard. Definitivament, faria tard. Altre com s’havia adormit. Massa estona mirant la lluna sense saber que fer feia que cada dia, en Matt, s’adormís. Eren les dotze del migdia i en un parell d’hores havia quedat amb la Míriam. Per arribar-hi, havia de conduir amb el seu Cadillac una hora i mitja i encara s’havia de llevar i trobar la roba que seguia tirada pel seu pis. A més a més, s’havia de pentinar. Mai sortia de casa sense un tupè impecable.