"- ¿Por qué no te callas? - Mira Hello Kitty, cuando llegues a mi altura, me mandas callar. - ¿Tu altura? -reí- Por favor, me gusta la mía. - Sí. Las personas como tú llegáis a los mismos lugares sin agacharos que las altas poniéndose de rodillas. - Que te follen. - A eso me refería, más o menos."

-Tia, te l'has tirat oi? -va dir-li massa alt i sense adonar-se que ja hi havia la cambrera esperant just al seu costat -Dos tallats -va afanyar-se a demanar la Ger per dissimular- amb sacarina si pot ser. No va colar. La cambrera, d'uns cinquanta anys mal portats, va marxar pensant allò que pensen tots els que fa massa temps que no són joves; el jovent d'avui en dia van molt sortits...