Pedra, fred. Ferro, sang. Dolor, ardor. Tot era fosc al despertar. Microrelat que mostra el diari d'una jove que escriu les seues experiències com a captiva. #2 en Història Curta 12/7/2016 Imatges de la pel·lícula "Melancholia"

Avuí, 29 de novembre, és l'últim dia que li escriurà a Marina al seu diari. "He intentat no pensar en res per oblidar el que va passar aquell dia, però saps que em resulta impossible, i només puc pensar en això, sentint-me responsable del que et va succeir."

#1 en Història Curta 17/07/2017

Petits poemes que em descriuen a mi, però potser a tu també.

Poemes, frases i pensaments en valencià, castellano, English, português i italiano. Diguem-li al món el que sentim, el que desitgem, allò que ens trenca l'ànima en trossos d'amor, als quals es reflectixen les nostres veus amb besades eternes que viatgen a través del temps i de l'espai fins arribar a la seua ànima bessona. Digámosle al mundo lo que sentimos, lo que deseamos, lo que nos rompe el alma en trozos de amor, en los que se reflejan nuestras voces con besos eternos que viajan a través del tiempo y del espacio hasta llegar a su alma gemela. Let's tell the world what we feel, what we wish, what breaks our soul into pieces of love, where our voices are reflected with eternal kisses which travel through time and space until they arrive to their twin soul. Vamos dizer ao mundo o que sentimos, o que desejamos, o que rompe nossa alma em pedaços de amor, onde nossas vozes se refletem com beijos eternos que viajam através do tempo e o espaço até chegarem à sua alma gêmea. Diciamo al mondo quello che sentiamo, quello che desideriamo, quello che spezza la nostra anima in pezzi d'amore, nei quali le nostre voci si riflettono con baci eterni che viaggiano attraverso il tempo e lo spazio fino ad arrivare alla loro anima gemella.

-Tia, te l'has tirat oi? -va dir-li massa alt i sense adonar-se que ja hi havia la cambrera esperant just al seu costat -Dos tallats -va afanyar-se a demanar la Ger per dissimular- amb sacarina si pot ser. No va colar. La cambrera, d'uns cinquanta anys mal portats, va marxar pensant allò que pensen tots els que fa massa temps que no són joves; el jovent d'avui en dia van molt sortits...

Poesia en la qual es descriu com, un cop oblidat l'amor d'una amada que va fer molt de mal psicològic, es viu molt millor.

Aquesta història tracta sobre la Mariona, una adolacent que es molt infantil, que té por de mostrar els seus sentiments a les persones que estima. Ha de aprendre a no ser tan infantil i a confiar amb els altres. Ella ha sigut sempre una "no popular", però està colada per un dels nens més popular del seu curs. Ella sempre es pregunta que si ell també sent algu per ella, i per això un dia li pregunta. Quina serà la seva resposta? Ell sentirà el mateix, o per altre banda, no li tornarà a parlar mai més?