En Jay, un noi organitzat i molt rutinari, surt a passejar de nit a la Dak, la seva gossa cada dia. Acostumat a que al seu petit poble mai hi trobi ningú, un dia queda sorprès de trobar una noia misteriosa, enmig de la nit. Des d'aquell dia, va veient la noia dia rere dia, i des del moment en que decideix parlar-li, li canvia la vida per complert. Ella és tan diferent...

¿Qué es la muerte? ¿Qué ocurre con nosotros después de que morimos? Si lo pensamos, podemos ignorar tales preguntas. Y en fin, muchos lo hacen. Yo era una de esas personas que nunca se razonaba ninguna de estas dos preguntas. Pero no sabía que llegaría al punto de poderlas razonar. En el perfecto estado; justo en el borde entre la vida y la muerte.

Raquel es una noia, que després d'una nit esbojarrada no se'n recorda de res. A partir d'aquí coneix a l'Isaac, una relació complicada. Converses de WhatsApp entre un grupet de amics i una història d'amor.

En Guillem un noi de 15 anys, explica la seva història plena d'amor, odi, aventures, tristesa i alegria.

L'Andrea, una noia de quinze anys, ha tingut un estrany somni que li canviarà la seva vida. Amb només quinze anys, trobarà l'amor de la seva vida, però li serà fàcil trobar-lo? Trobarà molts obstacles però amb l'ajuda de les seves amigues i el seu millor amic aconseguirà descobrir qui és el noi del seu somni. Aquesta historia barreja la vida de la autora amb les fantasies que li surten del cap i les plasma en aquest llibre. Espero que us agradi :)

Em dic Ingrid i tinc 15 anys aquest any a vingut un veí nou a l'escala ell és diu Ryan i te 17 anys viu amb els seus pares, igual que jo. El que pasa es que no només és el meu veí si no que també va a la mateixa escola que jo.

¿No heu sentit mai que la gent no us compren? ¿ I que pensen que sou extranys, però en realitat pot ser ho son ells? La gent pensa que soc rara. Quan vaig pel passadís de l'institus, la gent se'm queda mirant, sento com murmuren: '' mireu, la rareta un altre cop'', '' com no, sempre sola'', ''pobreta, ho deu passar malament, '' i pensar que abans era la millor en moda...''. Sempre els mateixos comentaris, sempre les mateixes paraules, i com sempre és el mateix, actuo q igual que sempre, passo de tot. Els dies a l'institut son llargs i aburits, estic sola i no parlo amb ningú, i la gent es pensa que no m'agrada, però en realitat estar sola no és tant dolent com tothom pensa. Fins que arriba la persona indicada, i descobreixes que estar sense aquesta persona es com deixar de respirar.