¿No heu sentit mai que la gent no us compren? ¿ I que pensen que sou extranys, però en realitat pot ser ho son ells? La gent pensa que soc rara. Quan vaig pel passadís de l'institus, la gent se'm queda mirant, sento com murmuren: '' mireu, la rareta un altre cop'', '' com no, sempre sola'', ''pobreta, ho deu passar malament, '' i pensar que abans era la millor en moda...''. Sempre els mateixos comentaris, sempre les mateixes paraules, i com sempre és el mateix, actuo q igual que sempre, passo de tot. Els dies a l'institut son llargs i aburits, estic sola i no parlo amb ningú, i la gent es pensa que no m'agrada, però en realitat estar sola no és tant dolent com tothom pensa. Fins que arriba la persona indicada, i descobreixes que estar sense aquesta persona es com deixar de respirar.

Em dic Laura. Tinc problemes familiars, a l'insti i arreu on vagi. Sóc tot el que se'n diu "una noia normal"; Tinc cabells i ulls marrons, no sóc ni alta ni baixa, ni prima ni grassa... A part d'això sóc la "rara" de l'escola, perquè m'encanta llegir i aprendre coses noves, mentre les altres noies de la meva edat prefereixen passar les tardes amb nois, en comptes de fer alguna cosa de profit. De vegades m'agradaria ser com elles perquè tenen una vida fàcil, amb els típics problemes d'una adolescent, en canvi la meva no és així. Tinc 16 anys, encara que tinc les responsabilitats d'una persona adulta. Encara tinc esperances de fer el meu somni realitat de ser escriptora i que la meva vida canvii, tot i que ja se m'estan acabant...

#1 a FANTASIA en CATALÀ 💪 #5 a AMOR #3 a CATALÀ #4 a ADOLESCENTS Gràcies majikkians i majikkianes 💚 ...................................................................... La Maggie és una noia de quinze anys que viu a un poblet amb vistes al mar i amb les muntanyes darrera. Els seus pares van morir en un accident de cotxe ja fa vuit mesos i desde ençà s'està amb la seva àvia Anelisa. El que no sap, és que en el seu setzé aniversari succeirá una cosa increïble. El que passarà és que se li obriran les portes al món de la màgia. "- Maggie, bonica, vine aquí. Saps perquè els teus pares et van dir Maggie? - em va dir l'àvia. - Doncs suposo que perquè la mare del pare és deia així. - vaig contestar, sense saber on volia anar a parar. - Bé, en part sí, però d'on era el teu pare? I la teva mare? - em segueix preguntan. - Emm... El pare era d'Alemanya i la mare de França. Que hi té a veure això? - Tot, petita, tot. El teu nom serà la clau per a la porta. Tant sols espera-la. Ella vindrà cap a tú d'aqui poc."

I si et retrobessis amb els amics de l'institut? L' Ivet, en Marc, la Clara, en Nil, la Nerea, i l'Ignasi es retrobaran després de 5 anys sense saber res entre ells. Bé, pot ser que entre alguns mantinguin el contacte però no és el cas de la Ivet. Ella per temes personals, es va allunyar de tothom, excepte del seu germà, té una vida... Podríem definir-la com complexa però en tres mesos li canviarà la vida totalment. L'Ignasi, idea seva la gran trobada, podrà recuperar al seu amor? O es quedarà en l'intent? En Nil, podrà mantenir la pau en aquella casa? Podrà tindre una relació normal i no tòxica amb la seva xicota? La Nerea, podrà viure amb el remordiment de no haver-li confessat el seu amor? La Clara podrà superar els problemes familiars que li posa la vida? I finalment, en Marc podrà estar tres mesos sense la seva gosseta Lluna? Si és que sí, algú l'ajudarà a no tindre malsons a les nits? O a poder parlar amb el seu pare? Als sis joves de 22 anys, els hi canviarà la vida totalment, pors, passats, amors secrets, un embaràs no esperat, sexe, noves feines i problemes, molts problemes. Poden ser els millors tres mesos d'estiu o els pitjors. T'atreveixes a endevinar-ho?