La portada està feta per: LilySnow05, us recomano que si voleu una portada li demaneu a ella❤ La Vec és una noia molt normaleta i tranquil·la que mai s'ha fixat en ningún noi, ni ha tingut novio, ella pensa que no s'ha de fixar en ningú per ser feliç. Però tots els seus sentiments i pensaments canvien quan va de vacances a un poblet i al hotel coneix al Brian. He posat cançons a cada capitol pq m'agrada molt escoltar música mentres escric i justament les que poso són les que més escolto.( no tenen res a veure amb la història)

Cecilia, una noia interesant, popular, guapíssima, intel·ligent,... Està a punt de començar l'últim curs de l'ESO, 4rt. La seva millor amiga, Emma, no para de repetir-li que aquest curs té el presentiment que la Cecila trobarà algu que li marcarà per tota la vida. Qui serà? Per què present això? La Cecila, però, no li fa cas. Ha passat uns moments difícils amb amors, familiars,... Però... Mai se sap.

La clara té 15 anys. Es una noia de les populars del institut. Viu amb el seus pares el seu germà gran de 18 anys i la seva germana petita de 10. Coneixerà un noi, que canviarà el seu punt de vista de la vida.. Viurà una historia que la marcarà de per vida..

Ya en cines de todo México. De Wattpad a la pantalla grande, ¡vive la historia de Klara y Kang como nunca antes! Prepárate para más sorpresas muy pronto y mientras tanto, disfruta la historia que conquistó millones de corazones. [COMPLETADA] ¿Es posible enamorarse de alguien sin conocerlo? ¿Sin haberlo visto? ¿Es posible desarrollar sentimientos por una persona que solo has escuchado? Klara encontrará la respuesta a esas preguntas, escuchando con dedicación todo los días su programa favorito de radio 'Sigue Mi Voz' "Estoy bien con solo esto, con solo escucharlo, no necesito más, no quiero más, las complicaciones no son algo con lo que puedo lidiar ahora." - Klara.

¿No heu sentit mai que la gent no us compren? ¿ I que pensen que sou extranys, però en realitat pot ser ho son ells? La gent pensa que soc rara. Quan vaig pel passadís de l'institus, la gent se'm queda mirant, sento com murmuren: '' mireu, la rareta un altre cop'', '' com no, sempre sola'', ''pobreta, ho deu passar malament, '' i pensar que abans era la millor en moda...''. Sempre els mateixos comentaris, sempre les mateixes paraules, i com sempre és el mateix, actuo q igual que sempre, passo de tot. Els dies a l'institut son llargs i aburits, estic sola i no parlo amb ningú, i la gent es pensa que no m'agrada, però en realitat estar sola no és tant dolent com tothom pensa. Fins que arriba la persona indicada, i descobreixes que estar sense aquesta persona es com deixar de respirar.