¿No heu sentit mai que la gent no us compren? ¿ I que pensen que sou extranys, però en realitat pot ser ho son ells? La gent pensa que soc rara. Quan vaig pel passadís de l'institus, la gent se'm queda mirant, sento com murmuren: '' mireu, la rareta un altre cop'', '' com no, sempre sola'', ''pobreta, ho deu passar malament, '' i pensar que abans era la millor en moda...''. Sempre els mateixos comentaris, sempre les mateixes paraules, i com sempre és el mateix, actuo q igual que sempre, passo de tot. Els dies a l'institut son llargs i aburits, estic sola i no parlo amb ningú, i la gent es pensa que no m'agrada, però en realitat estar sola no és tant dolent com tothom pensa. Fins que arriba la persona indicada, i descobreixes que estar sense aquesta persona es com deixar de respirar.

sempre hi ha una mica de veritat en cada "es broma" Sempre hi ha una mica de mentira en cada"no se" sempre hi ha una mica de sentiments en cada"no importa" sempre hi ha una mica de dolor en cada "estic bé" La Samantha ho sap més que ningú, ella sembla una nena feliç, contenta, despreocupada, tranquila, però no es així, ella en silenci pateix molt. Pero per sort té al seu millor amic l'Eric, que l'ajudara en tot el que pugui. Ells dos estan molt units, pero que passarà quan un d'ells s'enamori de l'altre sense sapiguer si serà correspost i sapiguen que si s'enterès podria ser el fi de la seva amistat. No copies. Portada feta per: @LilyShow05, us recomano que mireu el seu perfil, i que li demaneu portada, us encantarà💋❤💜