Sí. El meu títol té una paraulota. Important: he escrit tot això mentre estava escoltant el soundtrack de la Bella i la Bèstia. És una passada. Escolteu-vos-el quan pugueu. Impacta. Portada: l'he tret d'internet i simplement he fet copia i enganxa. M'encanta la frase, i si a vosaltres us molesta que sigui d'un altre autor, aneu-vos a l'altre vorera.

Em dic Laura. Tinc problemes familiars, a l'insti i arreu on vagi. Sóc tot el que se'n diu "una noia normal"; Tinc cabells i ulls marrons, no sóc ni alta ni baixa, ni prima ni grassa... A part d'això sóc la "rara" de l'escola, perquè m'encanta llegir i aprendre coses noves, mentre les altres noies de la meva edat prefereixen passar les tardes amb nois, en comptes de fer alguna cosa de profit. De vegades m'agradaria ser com elles perquè tenen una vida fàcil, amb els típics problemes d'una adolescent, en canvi la meva no és així. Tinc 16 anys, encara que tinc les responsabilitats d'una persona adulta. Encara tinc esperances de fer el meu somni realitat de ser escriptora i que la meva vida canvii, tot i que ja se m'estan acabant...