"Hazme caso, te lo dice alguien que besa el suelo que pisa porque es lo único que le ha sujetado durante sus caídas." De cuando un poemario pasa a llamarse experiencia.

Pot ser que amb el temps haja canviat; que cada vegada hem coste més escriure un vers amb tanta força pot ser també que guarde eixa força per besar-te,abrasar-te fins que em bril.lien els ulls. Senc,en mirar-te,la sensació de trobar-me amb una part tangible de la meua ànima. Dorc amb la incertessa de tornar a vore't,i la veritat em dol, cert és que ja no sóc jo si no et trobe, que se'm talla la respiració en imaginar-me el teu suau pèl ací amb mi. He perdut tant de temps buscant llibres per deixar de pensar que ni m'he adonat que tenia davant un llibre que deveres desitjava ser llegit, un llibre que t'enganxa en la primera línia i vols seguir llegint quan arribes a l'última. Sé sobradament el que perd i el que guanye, he descobert que ja no perd ni guanye,sols creixc,amb tu,simplement millore he de admetre que no veïa clar,que jo no era així però que dia de hui sols et necessite a tu,ací amb mi per ser feliç.