Pare,torneu-me les meves manetes

Em dic Pere,com el meu pare,ara soc un noi jove de 23 anys que treballo en un taller de roba reciclada amb altres nois i noies com jo.Visc del meu treball i d'una petita paga que em van concedir fa uns quants anys.
Els meus pares estaven molts contents amb mi,però jo era molt inquiet.Tres anys més tard,vaig començar a fer coses que els meus pares no els hi agradava gens,no feia res més que un nen petit inocent.
Un dissabte per la nit es quan entrà la tristeza a la meva familia.Els meus pares estaven mirant una pel•lícula i jo enfilar-me en les cadires,el meu pare es quan em va agafar fortament per la camisa per asseure'm aixi estare una mica quiet.Pero jo sense voler em vaig agafar a la cadena que el duia al coll i li vaig trencar,en aquell moment inoblidable per mi.El pare es posa molt furiós i enfadat,la cadena era l'unic record del seu pare,em va pegar molt en les meves mans de nen petit de tres anys me'ls va torçar i tornar a torçar no escoltava els crits i plors que jo feia,va agafar un objecte que estava sobre de la taula i em colpejava una i altre vegada.
Les meves mans es van inflar com dos globus de fira i em feien molt de mal.Em van portar al hospital,després de una llarga operació vaig obrir els ulls.Vaig mirar els meus pares i les meves mans.Papi,li vaig,dir,torneu-me les meves manetes que no ho tornaré afer mai més.
ARA NO TINC NI MANS NI PARES.