Estava sol, sense ganes de viure i amb un dolor insuportable al pit. Les llàgrimes s'escoren per les meves galtes i se les emporta el vent, fred com la meva ànima... La nit estava apagada, com el meu cor. Només un tros de llum provinent de la Lluna m'envoltava. Observo avall, el terra em sembla infinit... Només un pas cap endavant i tot s'acabarà... Adéu el dolor! Adéu el patiment! Adéu tot! Ja res m'importa! Sense ella, jo ja no sóc ningú... Tanco els ulls, i observo el seu retrat que queda gravat dins meu. Ella es troba gravada en la meva pell, en el meu cor, en tot...All Rights Reserved
1 part