Aquesta historia tracta d'un jove que vivia a un petit poble costaner mig abandonat. Venia de família pobre i la seva mare va morir als seus 4 anys. Es diu Liam, i als 11 anys ja treballava d'ajudant de mercader per portar alguna cosa de menjar a casa seva, ja que amb el petit sou del seu pare no en feien prou. Però ell sempre veia aquells pescadors amb els seus sacs de monedes plens venent les seves preses, mentre ell cobrava 2 tristes monedes al dia. Per això va decidir unir-se a la tripulació de pescadors del poble, encara que fos la feina més perillosa del sector, ja que era la més ben pagada.

Una noia anomenada Laia troba un diari en una casa abandonada, i decideix llegir-lo, des d'aquell moment la seva vida es converteix en un malson que ningu voldria viure.

Un dia vam anar al bosc a buscar bolets i em vaig trobar amb una cosa realment esgarrifósa...

Maria,Lucia,Ricardo,Ivan,son unos niños cuyo padre no les acepta tal y como son, quieren ser como los Demas, y vivir la vida, tras tantos choques ahora es la oportunidad de brillar juntos,si no es ahora no sera nunca.

Són diferents relats, de diferents persones, de diferents aventures, i llocs diferents. Aniré publicant relats cada setmana, potser més d'un a la setmana. Tots de terror i amb molts ensurts.

no te dejarán dormir 🖤😈

Korku

တစ္ခါတစ္ေလ က်ရင္ေလာကမွာမျမင္ရတဲ့အရာေတြက ပိုေၾကာက္ဖို႔ေကာင္းတယ္

Hace muchos años en una casa, donde nadie iba y casi pasaba nunca por delante, vivía un señor llamado Antonio. Era un caballero de unos ochenta años. Tenía el pelo grisáceo, muchas arrugas en la cara, con barba. No era muy alto pero tenía unos pies enormes. Vestía con una camisa de cuadros y unos pantalones muy gastados. Sorprendentemente tenía familia, una hija que se llamaba Julia, un hijo que se llamado Marcos y tenía cinco nietos. Pero a medida que los años pasaban fueron alejándose porque se dieron cuenta que dentro de la casa se escuchaban gritos en los momentos que iban a la vivienda Una vez que el señor murió su familia decidió vender la casa porque no la podían mantener. Lo que no se esperaban era lo que había dentro de la casa, ya que Antonio no le había dicho nada sobre eso.

Des de la seva infantesa, la Layanna ha enfrontat diversos moments difícils. A l'escola, els seus companys la humiliaven i patia un assetjament escolar intens. No obstant això, no va ser fins a la pèrdua dels seus pares i la seva estada en un orfenat que la Layanna va sentir com si aquella nena petita dins seu hagués desaparegut. Després de l'abús que va patir a l'orfenat i la seva estada en un centre de menors, la Layanna va tornar als carrers, ara lliure, amb un propòsit clar: enfrontar-se als seus dimonis per poder viure en pau.