Una Formiga Especial, Molt Especial.

Antie era una formiga, simplement una formiga. Cos negre, sis potes i unes antenes esquelètiques. Totes les formigues eren iguals, com les llaunes de cocacola al eixir de la fàbrica o com les sabates de una gran sabateria.
‎ Durant els primers cinc anys de la seva vida, s'educaven a l'escola de formigues, on aprenien des de moure's fins a saber distingir un gra d' arrós a un gra de sèsam. Passats aquests cinc anys, estaven dos anys preparant-se per a les misions exteriors i entrenant-se fisicament per a recorrer metres i metres en busca de aliment per a sobreviure a l'hivern. I la resta de la seva vida la passaven lluitant per la subsistencia del formiguer.
Antie era una formiga normal, molt normal, mega normal, excepte un cirscuntancia, que no tenia pares. Ambdos es van morir en una missió alimenticia al exterior del formiguer. Antie no sabia que els havia pasat, a qualsevol formiga que li ho preguntava no li ho volia dir. Ja s'havien esgotat tots els seus esforços per preguntar-ho, els seus pares s'havien mort i ja està. Però sempre havia tingut ganes d'averiguar-ho. Durant el que portava de vida, una il·lusió de descobrir com i perque es van morir els seus pares li acaparava cada segon, no s'havia perque, pero la tenia.