Relat curt guanyador del premi de literatura de Sant Jordi de l'IES Manolo Hugué 2018 (no té res a veure, però sembla més professional).
Un home, sense cap coneixement desperta en una sala, tancat i sense recordar res.
<<Tant de bo les puntades de peu que de vegades em clava no siguin la profecia dels cops que clavarà quan surti de mi i creixi prou per donar guerra.>>
Un cop vaig obrir-li la cella a un noi amb un projectil especialment ben dirigit. La sang rajava i rajava. Em vaig disculpar, vaig ajudar-lo a parar l'hemorràgia i a trucar la seva mare. Però amb prou feines podia contenir el somriure que em tibava els llavis.
Un cop vaig fondre unes vambes dintre el forn. Mai m'ha agradat dur sabates.