Quan tenco els ulls recordo

Hola em dic Dúnia, visc a Iraq, però abans vivia a Turquia, i ara us explicaré el perquè.

En el 2016 van haver-hi guerres i atemptats i vam haver de marxar perquè van bombardajar a on vivia. Ens vam quedar sense res. Ràpidament vaig marxar amb la meva germana , el meu germà i la meva mare cap a Iraq, però el meu pare es va haver de quedar a Turquia per ajudar a la gent que sortia de les seves cases.
Després de 3-4 setmanes va tornar. Estava una mica ferit , però quan va reposar es va curar, i una setmana més tard ja va estar bé.
El pitjor va ser que, amb el fum del foc, la meva iaia no va poder sobreviure, i com que me l'estima a molt em va fer molt mal quan el meu pare ens ho va explicar.

Ara ja estem bé, però quan tenco els ulls començo a recordar.

Es la meva primer història que escric. Se que es una mica trista però la segona ja serà millor.
Espero que us hagi agradat!!!!
Adeú 😘😘😘