Si us digués que, al meu món, no hi ha guerres, ni epidèmies, ni assassinats, ni robatoris... Què pensarieu? Segurament, que és un món esplèndid, ideal, en fi, perfecte. Però no vull que us equivoqueu. En el meu món, no hi ha color, no hi ha diversió, no hi ha llibertat. I creieu-me quan us digui que no hi desitjarieu viure mai. No en un món on la llibertat és una fantasia i la distopia la normalitat.
Relats Curts Distòpics
Roger Ratera Matamala, 13 anys
01 de juny de 2020
Any 2219.Ja fa temps,humans i transhumants van aconseguir filtrar parcialment energia fosca de l'univers batejada com a energeion per a diverses finalitats socials i també per navegar per l'espai.va arribar una lògica diàspora cap altres móns,altres planetes i llunes.El rencontres d" uns i altres era tot un estímul .Era qüestió de compartir experiències vitals universals.Pero un cop,el factor humà no acompanya sempre,si bé s' anaven aconseguint rencontres e motius i constructius.