Un burca per amor

Eren les dos de la matinada, erem els dos desperts, al llit, acabarem de viure la millor experiència de la nostra vida, quant de sobte, ell em va dir que era musulmà.
No es que li tingui mania a els musulmans. Bé, no se si era per la ratafia o perquè realment m'havia enamorat que un t'estimo tímid va sortir de mi, pensatiu, quan va dir: -Dormim una mica, demà serà un dia llarg.
Al dia següent, jo em vaig despertar sola, em vaig preparar el meu café del matí i va picar a la porta, era ell, en Josué, i portava una bossa, immediatament el vaig deixar passar i em va dir que tenia bitllets per anar al Marroc, on ens casariem i viuríem.
També em va ensenyar una tela negra, -És un burca- em va dir, em farà molt feliç que el portis. Jo, a instàncies mel vaig posar.
Al carrer els coneguts tothom em deia que això era una cosa molt masclista, però jo callava
Ara en Josué i jo vivim al Marroc, feliços i amb dos nens preciosos, en Mohamed i en Josué petit, i jo, segueixo amb el meu Burca per amor.