Abans de res he de dir que aquest relat el vaig escriure amb 13 anys i no he volgut corregir-ho perquè pugueu veure com escrivia originalment...
Aquest relat tracta sobre com la mar, personificada, es queixa de la contaminació que li envolta i de sempre estar oblidat i abandonat. De casualitat, una nena, li veu. Per primera vegada algú ho pot veure. Però igual que ell, la vida de la petita no és fàcil...
La resta és història...
2n Premi relat curt del Port de Tarragona (2019)