3 personas despiertan en una habitación oscura sin recordar nada...

Finalment ha arribat el dia, divuit anys i el dia...

Una dona sola, molt sola, va caminant poquet a poquet pels carrers del Poble del Montseny...

🐱🍜👨🏻‍🍳

Viure dues vides, la mateixa gent, els mateixos hàbits, més llibertats i menys por. Així és com com viuen els somiadors, no necessiten arriscar-se, ells ja ho viuen, però ella és una exepció, tot allò que ha viscut en la vida imaginaria passen a ser objectius i reptes per a la vida real.

esta historia va para una persona muy especial a la que le tengo mucho carino y darle las gracias por todo lo que e aprendido de ella.

Petites històries inspirades en la meva vida, la meva fantasia i els meus sentiments (en podeu trobar algun amb castellà)

Una crisi i una altra crisi i una altra més encara, fins arribar a la crisi de la sacarina...

My Very First Story!!!

Les tardes de divendres